Fotografia astronómica 17-5-16

No us heu preguntat mai, perquè les taques solars son de color negra ?
Es ben curios que aquests forats, (perquè son forats que és formen a les capes altas de l'anomenada fotosfera), tinguin aquesta tonalitat de color negra, altre cosa és la corona gasosa que embolcalla el globus solar, molt transparent fins el punt que permet veure les taques, tot i que també té els seus forats els quals només poden ser vistos per mitjà de filtres de ultravioleta i raigs x.
Es calcula que la temperatura de les taques oscila entre 2500 -3700º i escaig, però el que és estrany, és aquesta diferencia de color tan dràstica, ja que si les taques provenen de la baixa o alta zona convectiva, aquí les temperatures volten els 5500-5700º ,per enfilar-se altre vegada als 6000º de la corona. Com és que entre mig, existeix una zona relativament més freda ?, O millor dit, com es pot formar una bombolla de materia que arranca d'una zona on imperen 5 o 6000º  i refredar-se hasta els 3500-3700º ,envoltada de materia a 6000º?  S'entén perfectament que al nucli les temperatures siguin de 14-15 milions de graus a causa de la fusió nuclear i que a mida que la materia se separa del centre cada cop és més freda, fins arribar a la superficie o fotosfera.
La cosa està, en que entre mig de les dos capas calentes n'hi ha una més freda que ens permet veure les bombolles (taques) que arriben aquí i que degut als materials existents en aquesta zona més freda, adquireixen una tonalitat mes fosca.
La superficie del sol o fotosfera, és una capa fina de núvols d'una blancor enlluernadora fins el punt que és imposible mirar-la, com bé sabem. El 80 % de la llum del sol surt d'aquí i està al voltant dels 6000º.
Sobre la fotosfera existeix una capa molt més grossa, en la es troben vapors de ferro,alumini i calci, a -una pressió molt petita,- es per això que les ratlles del espectre solar que serien brillants, surten fosques.
Aquest es el motiu pel qual aquesta capa s'anomena "capa inversora" i ella és la que ens permet veure aquests forats de color negra a causa de una temperatura més baixa.
Si es podes veure una taca solar equivalent a la terra, situada a la mateixa distancia del sol, la llum que es veuria seria el de unes 50 llunes plenes.

A falta de un temps atmosfèric favorable, ens em tingut que conformar amb l'ordinador per veure Mercuri passant pel sol.


Fins i tot el sol fa vaga..... de taques.





En les fotografies que exposo mes avall,podem veure un sol una mica més empipat.

La lluna en plena carrera cap a la plenitud.

La serralada dels Apenins es perfila a la part esquerra de la foto.

Fotografia del sol presa el 7 d'Abril de 1947 a l'observatori Mont Wilson.
Imatge provinent del llibre "Las Maravillas del Cielo astronomia y astronautica"

En els anys 40 i 50 el sol estava ben despert.

Aquesta fotografia ens és més propera ja que va ser feta a l'observatori Astronòmic de la Universitat de Barcelona per el Dr. Don Joaquín febrer i Carbó, Catedràtic de Astronomia i director Del Observatori Fabra de Barcelona, el 21 de Desembre de 1957 a les 11 hores i 50 minuts.

Detalls estructurals d'una taca solar i de la regió adjacent. Fotografia feta des d'un globus de plàstic a 24.000 metres d'altura el 17 d'agost de 1959. 

Corona solar fotografiada durant un eclipsi total de sol el 8 de Juny de 1918 a Green River (Wyoming EE.UU.)

Explicació de les diferents capes de la superficie solar.

Teoria de la formació de les taques solars.









Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Fotografia astronómica 15-4-2023