En el moment que escric aquestes lletres (25-9),està caient aigua del cel, ¡ plou ! Aquesta pluja es molt ben vinguda doncs, amb la severa sequedat existent, cada gota que toca el terra es un petit tresor.
La flora i la fauna estava al límit, els pobres animals del bosc, tenien minvades las existències d'aigua de bases i rierols, els arbres, molts de ells deixaven anar la fulla per la falta d'humitat al terreny, i alguns no ho han pogut resistir i han mort.
Tan de bo aquesta tardor plogui en abundancia i es refacin les deus,rius i rieres ( sense fer mal es clar), també seria necessari que a l'hivern el Pirineu carregues fort de neu, cosa que faria que la primavera vinent fos ben florida.
En definitiva el desig es que hi hagi tardor i que hi hagi hivern, així de senzill.
Aquí és on radica el problema,per culpa del canvi climàtic el temps està desorientat, les estacions no segueixen la linea marcada durant mil·lennis i tot el planeta està alterat, ja res és el que era.
 |
| Corts |
 |
| Estornell |
 |
| Tempesta 25-9-16 |
 |
| Vista del cel a les set del mati. |
 |
| La constel·lació de Orió desapareix per la llum del dia. |
Comentarios
Publicar un comentario