lunes, 14 de noviembre de 2016

Fotografia astronómica 15-11-16

Que puc dir que no se sàpiga ja de la lluna, mes a mes fa el seu recorregut oferint-nos sempre la mateixa figura o sigui la mateixa cara, que mig mes la seva il·luminació va en augment, i l'altre mig va apagan-se fins que la perdem de vista durant uns dies.
La visió de la lluna sempre es fascinant, tant quant està plena com quant està com un fil de llum sobre l'horitzó, a la sortida o a la posta.
La orbita que fa al voltant de la terra no es circular però tampoc es excessivament elíptica ja que la diferencia entre l'apogeu i el perigeu no es exagerada.
Quant es troba en perigeu està a una distancia de 356.500 km. i quant está en apogeu a 406.700 km. La diferencia es doncs de 50.200 km., això a escala planetaria no representa gran cosa.
Ara es trova en moment més a prop desde fa molts anys.
En principi veurem la seva sortida (14-11-16), fotos inferiors i desprès veurem els seus mars i alguns del seus detalls del relleu.
Un altre dia parlarem dels seus craters.

En el moment de la sortida una cortina de núvols s'imposava més amunt de l'horitzó.






Moment en el que la lluna aixeca el cap pel cim dels núvols.

Sortida de la lluna feta amb objectiu de 11mm.


El cel ideal, però no real.

Desde fa anys que cada vegada que fotografio la lluna,veig una figura
que no se si la veu tothom.

?

Els mars de la lluna visibles.


Rastre de cicatrius sobre el relleu.

Capgirant la lluna apreciem cicatrius com Rupes Recta,una falla de 110 km. de llarga i 300 metres de alzada i Rupes Altai una gran cicatriu causada per impactes.

Rupes recta tal com el veiem amb telescopi.


A tres quars de set de avui 15-11,he començat a fotografiar la lluna, ja al final del seu recorregut diari.
Vet aquí el resultat.

Encara la nit es present.



















No hay comentarios:

Publicar un comentario