Natura 17-2-17

Hem de sentir-nos  agraïts per les pluges caigudes aquests dies. El temps s'ha portat bé i la pluja ha caigut amb disciplina, sense causar cap dany, que jo sàpiga, al Pla de l'estany.
El llac d'Espolla torna a donar-nos la imatge que per anar bé, tindria que tenir sempre. Això voldria dir que el subsòl està saturat i que rierols i deus funcionan perfectament.
L'aigua es una riquesa escassa que el cel ens dosifica gratuïtament, sempre que l'equilibri de la natura no es vegi pertorbat, cosa que ara per gracia i desgracia de la especie humana, aquest cel està totalment desorientat.
Per sort aquest mati assolellat de Febrer, he pogut gaudir altre vegada del cant de les aigües del Matamors, que baixen amb alegria i dona gust de veure-ho amb vida altre cop, si res més no pel que fa al cant dels rossinyols que desde les capçades de roures, alzines i freixes que es troven a la seva llera, oferien el seu cant.
Ha estat com una explosió d'alegria, com si el sol sortit poca estona abans els hi hages donat el tret de sortida cap el mon de l'abundància.
En realitat es així, les aigües del rierol donaran vida a quantitat d'insectes i bestioles que tard o d'hora passaran a formar part dels àpats d'uns i altres.

Rossinyol en plena feina.

Estranya mutació, els pardals comuns de les nostres taulades s'han convertit en criatures molt similars als ànecs i ara també son blancs.

Dies de boira.

Sabeu que son aquests penjolls ?  Un pobre avellaner quasi bé menjat i afogat per plantes trepadores en un marge, sen la arribada del bon temps i exposa les seves quatre flors.

Boira al mati.

Més boira.

Un sol radiant s'aixeca escalfant els camps i evaporant la rosada de la nit.

Formació de coloraines en el vapor d'aigua quant aquest es travessat pels raids de sol, simulant un petit arc de Sant Martí.

Una merla aprofita la radiació solar per escalfar-se.

El Matamors com en els seus bons temps.
Com altres rieras ha estat sense veure ni una gota un grapat de mesos.

 !! Ja son aquí !!