Fotografía astronòmica 3-6-17

Voldria haver  realitzat alguna fotografía més de estrellas dobles però no ha pogut ser, el temp no m'ha acompanyat i ara tindrè que esperar a que la lluna completi la seva plenitud, desprès esperar uns dies a que la sortida sigui desprès de les dotze de la nit.
Això pasarà cap el dia catorze quant la senyora de la nit sortira passades les dotze i quart, mentre exposarè las que  ja tinc fetes.
La gran majoria de les estrellas que veiem son dobles, triples,quàtruples fins i tot quintuples, no totes tenen la mateixa separació angular o distancia entre unes i altres, tampoc tenen la mateixa masa, unes són més masivas i altres sòn molt petites.
Tambè hi ha les dobles optiques o sigui que les veiem juntes però en realitat no tenen res en comú, la que veiem petita (em refereixo a lluminositat) resulta que en realitat és enorme però que la seva distancia ès descomunal, per això la veiem petita i no tan brillant.
La revista Astronomía d'aquest mes de Maig, inclou un article de Óscar Lleixà  Subirats, que toca el tema d'estrelles dobles a la constel·lació de Hércules, en concret de cinc d'elles, Ras Algethi, Kappa Herculis, 95 herculis, 100 Herculis i Rho herculis.
Explica el senyòr Óscar la seva experiencia visionànt aquestes estrelles amb telescòpi, els aumènts nescesàris per desdoblar-les i el color de cada component.
Com que aquesta constel·lació la tenim a l'abast, he volgut comprobar vía fotografique el resultat de la separació de les estrelles utilitzant com sempre una DSLR a focus primàri del telescòpi de 80 mm.
Però el meu desig era aportar altres dobles i optiques de altres constel·lacions per acabar la feina d'una manera més complerta.
Més endevànt mirarè de arrodonir aquest tema, això em recorda que de jove quan volia portar a terme alguna cosa però era imposible de fer-lo en aquell moment, la gent gran em deia " Paciencia, queden més dies que llonganisses."   Doncs això.

95 herculis no dona cap senyal de separació amb la DSLR però a 50x amb telescòpi si.


100 herculis ó 00 herculis presenta una forma allargada senyal de principis de separació.


El mateix passa amb Kappa herculis.


Alfa Herculis potser ès la més difícil tot i ser una estrella quintuple.


Chara ó Asterión  no es cap doble però aquesta estrella es ara per ara una de las estrellas conegudes mes similars al nostre sol, en principi semblàva que era una binaria, però no ès així.


La estrella Cor caroli no es de Hèrcules, es de Canes Venatici, però tambè es una doble, es pot apreciar la seva forma allargada.


La Delta Canis Minoris la componen tres estrellas molt separadas entre sí.






Cada mes la lluna ens mostra el seu relleu crateritzàt en que la majoria de cràters més rellevants tenen un nom.









Comentarios

Entradas populares de este blog

Fotografía astronómica 9-10-2023

Natura 24-10-2023

Fotografia astronómica 15-4-2023