sábado, 17 de febrero de 2018

Natura 17-2-18

El bon temps ja comença a treure el nas, almenys així ho indiquen alguns arbres com l'ametller que la majoria ja són florits, els freixes també treuen la flor i alguns tímidament comencen a ensenyar les fulles, algun presseguer també va traient la flor, en fi es comença a ensumar l'esclat de la primavera.
Llastima que la pluja hagi estat tan minsa, amb la quantitat d'aigua que ha caigut arreu de l'estat, i no solament aigua sinó també neu en abundància, en canvi aquesta zona nord-est de Catalunya sembla que estiguem abandonats pels déus de la pluja, sort tenim de l'estany, no tothom pot gaudir d'una reserva natural com la nostra. Cal que la cuidem.
L'aigua juntament amb el sol és la vida, en soms dependents, si mirem on s'establien les primeres cultures d'aquest món, veurem que s'aplegaven al voltant d'un llac o a la vora d'un riu sempre en llocs on l'aigua hi era present.
La gent que després va constituir la gran cultura egípcia, va triar la riba del riu Nil per viure-hi, uns quants metres més enllà de la influència de l'aigua no hi poden sobreviure ni els llangardaixos. Al llarg dels mil·lennis pràcticament les dues ribes del riu de nord a sud han estat sotmeses al treball humà, han aixecat ciutats, pobles i han treballat la terra, si per alguna raó el riu deixes de fluir, el poble egipci ...... val més no pensar.



Animals pasturant en una gran illa formada al mig del Nil

La ciutat de Assuan vista desde dins el riu.

Part d'un poblat mès al sud de Assuan

Imatge tipica del riu Nil, vaixells carregat de turistes passen al costat de uns pescadors.


Tornem de Egipte, som a casa, vista de Canigo



Ruixats a la part de Girona i Celrà.




Una ruixada es despenja per l'est.





El Puig de Bassegoda enfarinat.

Segons com,el nostre planeta te dos sols.







Mare de Deu del món nevada.


Timida enfarinada a Rocacorba.


La flor sobreviurà amb el permis de les glaçades.


Le Salines.














No hay comentarios:

Publicar un comentario