Natura 31-7-18
Ahir dilluns vam decidir amb el company en Jesús, anar a fer un tomb per la riera de Sant Aniol, ja feia un parell d'anys que no visitàvem aquests paratges i ens venia bé anar a gastar l'espardenya pel seu camí. Vet aquí que l'última vegada que hi vam estar, tot era fixar-me en una sèrie de mates, boixos en realitat que es veien rostits, mors. Com que la sequera havia estat severa, vaig pensar que la causa d'aquells boixos mors, era degut a allò i no li vaig donar més importància. Però ara ja no són, quatre boixos mors, és que no n'ha quedat ni un per semen, és una visió horripilant. Comento al Jesús " Has vist això, no queda ni un boix viu, és possible que la sequera hagi fet això?, i em contesta, "No crec, perquè hi ha boixos a peu de ribera que no els hi falta l'aigua i també són mors" i dic "Doncs tens raó, aquí passa alguna cosa més". Fent una anàlisi d'un dels boixos veig que el culpable del desastre és una eruga. Un cop a