Natura 29-8-18
Algunes vegades quant surto al terrat de casa, des del qual tinc una bona vista del Pirineu, m'agrada visitar-lo via binocular, per tal de gaudir de la quantitat de muntanyes que hi ha a banda i banda del massís del Canigó. És impressionant observar el rocam del puig de Bassagoda i el santuari de la Mare de Déu del Mont. El Canigó en quedar més lluny, enlairat i sense vegetació fa més difícil l'observació detallada del terreny, això no obstant, arribat el calorós mes d'agost, amb la bombolla incorporada de calor saharià, no s'entén com encara un tros de gel aguanta l'efecte solar sense fondre's, Igual els meus ulls m'enganyen i el que veig no és una placa de gel, però vagi en te tota la pinta. He utilitzat el telescopi de 200 mm per fotografiar-lo cosa que es nota perquè el mirall secundari forma uns arcs en el cel característics d'aquests tipus de telescopis, millor hauria anat els 80 mm que és apo , però aquest el tinc fixo dins l'