Natura 13-10-18

En aquests últims anys en arribar la tardor, veiem arbres sobretot fruiters com cirerers, pomes i perers, que pobres, perden el nord dels temps i no saben si estan en primavera o tardor.
Dintre de la ruta que faig cada dia en passejar, trobo un pobre perer que encara te la fruita al damunt i ha tornat a treure flor nova.
No recordo haver vist mai aquest fet abans d'ara, les estacions han quedat esbojarrades i això passa factura no solament a la flora sinó també a la fauna.
Cap any havíem vist tanta cigonya junta pels nostres camps, arbres i pals de la llum i que la seva visita durés tant de temps. Ja sé que als aiguamolls d'Empordà ni ha algunes aclimatades de ja fa temps i a la zona de l'estany també n'hi ha alguna, però aquest any ha estat excepcional.

Per altra banda, la majoria de les fotos de l'atmosfera indiquen, que el vent ha estat protagonista fins que un nou front ens ha envaït i ha deixat anar algunes pluges que són molt benvingudes pels boletaires dels boscos més pròxims, ja que el vent havia deixat el camp sec com una pedra.

Fruiter desorientat.

Encara tè peres per collir.

Abans de la sortida del sol, les cigonyes ja l'esperan.

Companys de marxa

Una catifa de boira acaricia el Canigò.