Entradas

Mostrando entradas de 2019

Natura 30-12-19

Imagen
El sol continua adormit sense donar cap senyal d'activitat, i així continua des de fa un grapat de mesos. El dia que desperti ja no em recordaré com ho feia per fotografiar-lo, avui l'he mirat i està més net que una patena. De tota manera, encara que dormi, la mala bava que gasta és impressionant, perquè aquest estiu passat, la seva presencia es feia notar, doncs ha estat un dels més calorosos de feia molts anys, potser el que més d'ençà que hi ha registres. De l'any 1645 al 1715, hi va haver la petita edat del gel o mini'm de  Maunder , nom dels astrònoms britànics  Anni  i  Edwar   Maunder  de finals del segle XIX, que van estudiar el fenomen de les taques solars i els efectes d'aquestes sobre la temperatura de la terra. Són 70 anys en què a Europa hi feia uns freds a l'hivern que tot quedava glaçat, lògicament en aquest període de temps, la misèria i la gana era el plat del dia sobretot ho patia la gent més pobre i amb pocs recursos. No està prou clar

Fotografía astronómica 28-12-19

Imagen
La nit de Nadal el cel estava perfecte per la fotografia dels astres, feia pocs dies que havia fet vent i l'atmosfera era ideal, en canvi ahir dia 27, ho vaig provar i vaig haver de plegar al cap de poc de posar-m'hi perquè la humitat era bestial, la fotografia sortia esblanqueïda, en fi ja vindran temps millors o almenys així ho esperem. Amb aquesta entrega ja estarà acabada la constel·lació del Cotxer i el pròxim dia que l'atmosfera i la lluna ho permetin, podré anar per la del Taure, doncs aquesta constel·lació ja té una bona alçada sobre l'horitzó a primeres hores de l'entrada en la plena foscor de la nit. Orió també comença d'enfilar-se per l'horitzó i cap a les deu hores ja es troba a tret, això vol dir que les constel·lacions d'hivern en poc temps estaran a punt de ser copsades. Si a l'estiu la constel·lació del Cigne és la que compti amb més objectes de caràcter nebulós com la nebulosa Nord-amèrica, el Pelicà, el Vel, etc., Orió disposa d&#