Del passat al present

Per a la majoria de la gent el problema del temps, que si plou o no plou, no representa cap mal de cap, és una qüestió que no fa anar malament, vaja, prou feines si pensa, només quan s'entravessa alguna festa o s'ha de fer algun viatge, alguna sortida de cap de setmana, llavors sí que es mira i sempre en el sentit de si  ens  farà anar malament. Uns  quants  anys  enrere , quan la majoria de la gent depenia del camp, llavors  sí  que era un tema de conversació important,  però  així com ara la preocupació és  que  no plou i que falta aigua, en aquells anys la preocupació no estava en la falta de pluja, ans al contrari ,  el temor eren els aiguats, que  maleïen  els  conreus  i  se'n  portaven  carreteres  i camins,  però  no solament  això , els pobles no estaven preparats com avui dia de  clavegueram , a la majoria de carrers una mica inclinats sobre el terreny, les cases tenien una fusta que col·locaven  mitjan  guies a la porta d'entrada a fi  d'evitar   l'en

Aquests dies en què la lluna escampa la seva llum a tort i a dret, captada al sol i reenviada a la terra, aprofito per fotografiar-la i de pas amb la parpella oberta de bat a bat  al  mirar a través de l'ocular del telescopi, m'esforço a detectar algun motiu nou sobre el relleu de la superfície, bé sigui per les zones de les muntanyes, les planures dels mars o dels sinuosos craters, Per més que m'hi escarrasso, no aconsegueixo detectar res, que no hagi vist en tot el temps que fa que em dedico a dirigir la mirada cap el cel. Vist així tot continua igual, però en realitat si comencem a fotografiar la lluna dia a dia, des del moment en què comença a créixer o a minvar, veurem el canvi de les ombres produïdes pels accidents del relleu, veurem estructures que apareixen i desapareixen, a mesura que l'ombra fa la seva evolució. Fins que algun dia una d'aquestes pedres còsmiques que es mouen per l'espai, obri un nou motiu sobre la ja torturada superfície lunar i si