Del passat al present

Des del 29 del passat mes de Març, que no ens ha fet una nit en condicions per poder fotografiar el cel. De fet la major part d'aquest temps l'he dedicat a donar-li un repàs a la muntura del telescopi en profunditat, perquè d'un temps ençà notava que la cosa no anava gaire fina i els estels quedaven una mica moguts. Mirant quina podia ser la causa,  m'adono  que algun dels engranatges que mouen l'ascensió recta i la declinació tenien un petit joc. Així doncs i desmuntat la muntura en la seva totalitat i revisat i greixat els eixos i corones dels sistemes bisen fi, realitzant un ajustatge dels mateixos i a la banda dels motors i substituït el sistema d'engranatges per un sistema de corretges, de manera que ha quedat eliminat el joc en els eixos d' AR  i  Dec . Ahir per fi vaig poder provar l'equip i vaig veure que funciona perfectament. S'han acabat els problemes. Engranatges subtituits Sistema de corretges L'equip a punt

Diverses vegades ens hem parat a esmorzar en el tram del riu Llierca que la carretera el travessa en direcció a Montagut provinent de Tortellà. Uns metres més amunt  del passa -llis, hi ha un petit aflorament de marga que fa un dibuix quadriculat de diferent color, el que significa que en algun moment de la història de la terra, es formava el sediment amb dos elements de diferent color, el que no m'explico és, com dimoni es podien formar amb aquest dibuix formant quadrats. Una cosa és que un element es pot anar afegint al sediment i per causes diverses se n'afegeix un altre de color diferent, per això sovint veiem un sediment format per dos o tres colors, però el que costa entendre és com se'n forma un de transversal que llavors es presenta en forma quadriculat. Segurament que els geòlegs ens ho podrien explicar. Curiosa formació rocosa La llei de la gravetat Dies de boira. Cortina de pluja feble. Arc d

Fa uns quants dies que en passar per la bassa de rec, situada uns 250 metres passat el pont del Salt Dalmau, en direcció a Corts, si pot veure una bandada d'ànecs salvatges d'uns 7-8 individus, tot mascles i un Bernat pescaire. Aquest ocell propi de riberes i bases deu haver-hi trobat alguna espècie d'habitant que li serveix d'esmorzar, no m'estranyaria que es tractés del cranc americà que sé que n'hi ha, perquè un parell d'anys enrere mentre fèiem el passeig vam trobar infinitat de crancs que sortien esverats de la bassa en direcció a la carretera. No m'explico el motiu de l'emigració a no ser que degut a l'estat de l'aigua que de tant en tant entra a la bassa provinent del  Matamors , no estès en les condicions higièniques que ells precisen. No els he tornat a veure més. Bernat pescaire d'una sola cama, bé, jo veig que només en te una. Aquí es pot veure clarament.