Del passat al present

Diumenge passat en arribar el vespre, els cels es van obrir i van oferir una nit molt bona per la pràctica de l'astrofotografia. El temut vel de vapor d'aigua o calitja va desaparèixer expulsat per la tramuntana que va bufar aquests últims dies, això i l'absència   de moltes lluminàries que fan la punyeta, dia si i altre també, van donar una nit esplèndida   per la contemplació dels estels. I heus aquí   que rapidament trec la pols a l'instrumental, i em poso a navegar pel gran oceà d'estrelles. Tinc la idea de fotografiar totes les estrelles que tenen nom, lògicament   les que tinc al meu abast, no puc pretendre fotografiar les de l'hemisferi   sud. Començaré   pel gran carro, Ursa   Major, que en té   una colla, unes 18, com dic les estrelles que tenen nom propi, com Alkaid,  Megrez ,  Dubhe etc . i així   cadascuna de les constel·lacions que ens visiten anualment. De pas, donaré   les dades disponibles de cada una com, llunyania, dimensió i lluminositat,

Diuen que passejar per la sorra de la platja és molt saludable, no solament pels peus i cames sinó també pel sistema respiratori, ja que l'aire està carregat de iode. Bé és possible que així sigui, però quan portes una estona fent aquest exercici, quedes amb un mal a les cames que Déu ni do. Això és el que ens vam dedicar a fer dijous passat dia 23 al matí, ja feia temps que tenia ganes d'anar a veure el mar i respirar l'aire net del matí tot passejant Sant Martí d'Empúries és un bon lloc per passejar, seguint el camí habilitat pel mig de la pineda, pot arribar fins a l'Escala i tornar, els bancs que hi ha al llarg del passeig inviten a fer un bufet, mentre es gaudeix del paisatge. Feia un sol ben maco, i més d'un (gent jove), es va ficar a l'aigua cosa que no crec que trobis gaire calenta doncs aquesta hora del matí, quarts de deu, no crec que sigui el millor moment i a més l'aigua encara no ha tingut prou dies de sol per escalfar-se. Església

Només un parell de vegades he pujat a la muntanya de les Salines, la primera va ser un mes de febrer, no recordo bé si va ser l'any 75 o 76 del segle passat, el cas és que les mimoses que hi ha per sobre de Maçanet   estaven ben florides i oferien una vista espectacular. L'última   vegada no recordo l'any però segur que ja fa 20 o 25 anys. Anàvem   en 4X4   i el que si recordo molt bé és que la carretera per arribar dalt fins a les antenes estava feta un desastre i sort que anàvem   amb aquest tipus de vehicle que si no era impossible de pujar-hi a menys que si anés a peu. Així doncs després de tant temps en venia de gust tornar a pujar a les Salines, visitar el Santuari i després pujar al cim del  Moixer  1443 mts  fins a les antenes. El cas és que quan vam arribar a la cruïlla de  la carretera a la Vajol, una màquina hidràulica treballava el ferm  que porta al santuari, fen impossible el pas, en aquestes que decidim anar primer a les antenes i en baixar si la carr