Del passat al present

Aquests últims dies en què la lluna surt més enllà de les dotze de la nit, m'ha permès fer algunes presses però la qualitat del cel ha estat pèssima. Només hem de veure el sol a la sortida acompanyat d'una calima rogenca procedent de l'Àfrica i que ens ha fet suar de valent aquests primers dies de començament d'estiu. Deixant de banda la meteorologia, el cel ens ofereix algunes de les constel·lacions estrella de l'estiu com ara el Cigne i l'Àguila que per sort des del meu terrat on tinc l'observatori les puc copsar amb permís de la contaminació lumínica i l'atmosfera. Per tant, un cop exposades les estrelles, li seguirà una desfilada d'objectes que va de nebuloses, cúmuls i estels a quin més guapo, tot això amb el permís de la contaminació, del temps i del comportament de les eines que utilitzo per fer aquest treball. Si fos una persona religiosa, diria allò de  " Que Déu i faci més que nosaltres"però com que no en sóc diré allò de &q

Últimament surten veus, contradictòries amb la ciència establerta, com per exemple que no s'ha anat a la lluna, cosa que s'ha demostrat fins a l'avorriment quan no solament si ha anat una vegada si no varies i l'última moda que ha sorgit és que la terra no és rodona sinó plana. La veritat és que no entenc aquesta gent; quedes bocabadat quan la sents dir  aquestes burrades, gent que té una educació, que ha estudiat una carrera (que en realitat no té res a veure ni amb l'astronomia o geologia) però és igual tenen una formació acadèmica i que d'alguna manera poc o molt han estudiat aquests temes. Potser aquestes persones es troben a gust anant contra el corrent del pensament establert, es fa difícil entendre com pensen. Si  Eratóstenes  de Cirene aixeques el cap, els maleiria els ossos, amb la feinada que va tenir aquest gran savi de l'antiguitat procedent de Líbia que en el segle III abans de Crist va tenir l'encert quan estava al costat del riu

Sembla que per regle general, no tothom però si una gran majoria de persones un cop jubilades o retirades del món del treball, digui-li com vulguis, retornen influïts pel passat, infantesa i joventut, a aquells llocs o indrets que el record li porta moments viscuts de manera grata. Està clar que si en el transcurs de la vida has canviat de país o província, lògicament això és més difícil de portar-lo a terme, però com ara jo i moltes altres persones que conec, que hem viscut sempre dins la província de Girona, ara de grans això es compleix. El cotxe ha estat determinant per poder fer aquests desplaçaments, uns desplaçaments planejats després d'una conversa tal que així "Dijous que ve podríem anar a tal lloc, com ho tens tu? Ja fa temps que no hi anem" Doncs mira, dijous tinc hora al metge però el divendres no tinc res a fer," Val doncs deixem-ho pel divendres". Any rere any anem deambulant per aquells llocs on tenim records d'infantesa o de joventut, és c