Del passat al present

Avui toca exposar la resta de fotografies que he aconseguit de la constel·lació de Monoceros i així com n'hi ha que tenen un fotimer d'estrelles amb nom, aquesta només en té dues, l'Alpha, que es diu Lucida o també Ctesias, i la Delta que es diu Kartajan. De ben segur que n'hi ha més però, segons el llistat que jo disposo només en te dos. Un dels objectes interessant d'aquesta constel·lació, a banda de la nebulosa Roseta i de la nebulosa del Con, és l'anomenada Nebulosa de la Gavina, que en realitat és compartida amb la constel·lació de Canis Major, podríem dir que l'ala esquerra de la gavina i part del cos pertany a Canis Major. Aquesta nebulosa s'estira al llarg de cent anys llum, a una distància de 3800 anys llum. Pel meu equip és una mica dificultós captar amb claredat aquest objecte perquè passa una mica baix i la llum procedent de la costa i la part de la ciutat de Girona projecten una franja lluminosa que l'enganxa de ple. La Gavina

Per fi les boires i calitja que arrossegàvem des de feia molts dies, han donat pas a un temps exageradament càlid pel temps que estem, però que ens ha portat uns dies i nits totalment nets i perfectes per la pràctica de l'astrofotografia. Per descomptat que he aprofitat l'ocasió i ja tinc en reserva una  sèrie  de presses llestes per revisar i posar a punt per passar-les al blog. La primera de les constel·lacions captada  ha  sigut  Monoceros , l'Unicorn que al ser de nova llista, no  té  mitologia, ja que  és  un invent de l' astrònom  holandes Petrus  Plancius  el 1613. Seguidament el segueix  Canis  Majoris,  Géminis  i  Cancer . La situació del meu observatori  és  de vista  limitada, ja que  la  paret  de la casa em permet captar tots els objectes d'una bona colla de constel·lacions fins que arriben al zenit, llavors la visió, un cop les constel·lacions es desplacen a l'oest, comença a quedar limitada per culpa de la  paret  de la casa. O sigui, que la

Des de les finestres de la planta alta de casa meva, puc fotografiar les antenes de Rocacorba perfectament i any rere any veig transitar el sol a la seva posta, pel perfil de l'horitzó ara cap al nord, ara cap al sud. El mateix passa a la banda oest, en què també puc fotografiar tota la carrera de desplaçament nord-sud, en aquest cas des del terrat on tinc la caseta del telescopi. Entre el dia nou i onze de febrer coincideix el pas per les antenes de Rocacorba i és clar no me n'he pogut estar de fotografiar-lo, aquí podem apreciar la petita passa que fa el sol dia a dia en el seu desplaçament incansable des del principi del seu temps. Altres anys també l'he fotografiat per aquestes dates, però bé, no estarà de més tornar a veure aquesta posta de sol que no seria tan curiosa si no fos per les antenes. Per fer aquestes fotografies he utilitzat una  DSLR  i un teleobjectiu de 300 mm, per desgràcia el cel no reunia una situació prou neta per obtenir millor qualitat a la fot