Del passat al present

Una de les rutes que agafem dia si i altre també, al matí a les vuit, per estirar una mica les cames, procurant sempre aprofitar les ombres és la següent : El tros que hi ha desde casa (Mata) fins al pont del Salt Dalmau, el fem amb el cotxe, doncs és una tirada de ple sol. Allà deixem el vehicle a l'ombra i enfilem a peu cap a la carretera de Camós, (pràcticament tot el camí el fem a l'ombra tret d'un petit tram que sí que hi toca) un cop a la plaça de Camós, anem carretera avall direcció Palol. En el tram que hi ha desde la plaça fins el trencant de Cal Santu, ens hem trobat en dues ocasiòns animals (porc-senglars ) mors a la cuneta, amb tots els senyals de haver estat atropellats per vehicles. Això indica la gran quantitat d'aquests animals que surten a la nit a buscar-se la vida i en realitat el que fan és buscar-se la mort. El primer dia de veure un d'aquests accidents, és tractava d'un porc jove però ja fet una bona peça, el segon, eran dos de molt joven...

Ja tornem a tenir la lluna en marxa cap al pleniluni i el temps calorós que no afluixa, la calima que aquests dies ens acompanya tampoc ajuda en res a l'hora de fotografiar ni de dia, ni de nit. Esperem que arribin aviat les pluges, que a banda de netejar l'atmosfera baixin una mica les temperatures, sino aviat veurem passar els camells com si ens trobéssim en ple desert. Actualment tenim la constel·lació del cigne pràcticament al nostre vertical el que facilita poder fotografiar tots els objectes que compte, de manera còmoda i en situació de menys contaminació lluminosa, ja que el zenit és el menys afectat per aquesta causa. Són tants els racons que és poden fotografiar d'aquesta constel·lació i rodalia que necessitaria un bon grapat de nits netes i serenes per ficar-la tota al sac. La gran majoria del seu espai està afectat per la nebulosa rica en hidrogen que conforma la resta de la Via Làctia, és per això que les fotografies prenen el color rogenc propi d'aquest...

La nit del 21 al 22 d'aquest mes, mentre el conjunt màquina fotogràfica-telescopi anava treballant seguin les ordres que l'hi anava donant, amb l'altra màquina, el tres peus i el disparador aprofitava per fer algunes fotografies de la Via Làctia. Aquestes últimes nits han sigut molt bones, amb una atmosfera fantàstica i per sort (per mi) l'enllumenat del carrer deu haver fet figa, perquè encara avui no s'ha encès fins molt entrada la matinada. Així és que m'hi he aprofitat i durant un parell de nits he dedicat hora i mitja o dos per nit, a copsar unes imatges del passat per mirar-les ara en el present. La màquina que tinc acoblada al telescopi es una DSLR normal, sense modificar, l'única cosa que li he fet últimament a estàt baixar-li la temperatura mitjançant un artefacte que consta d'una cèl·lula Peltier, que per una cara refreda una peça de coure que s'introdueix dins la cavitat de on va la pantalla LCD i l'altra cara que és la que s'es...