Del passat al present

 Ursa Major: Constel·lació Circumpolar, però, són els mesos d'abril i maig quan ha completat el gir per la zona polar i es presta millor per fotografiar-la. En són uns quants d'objectes els que té la constel·lació sobretot Messiers, com ara M81, M82, M97, M101 i M108 que tret del 97, una planetaria, la resta són galàxies, també té unes quantes galàxies NGC de caràcter més feble que els Messiers. Per veïns té al costat nord a Draco i Camelopardalis, al sud Leo Minoris, a l'oest Bootes i Canes Venatici i a l'est Linx. L'estrella Dubhe Alpha Ursae Majoris no és l'estrella més brillant mg.1,79, la més brillant és Alioth Epsilon Ursae Majoris mg 1,76 Mitologia: Tan sols he trobat una referència pel que fa a l'osa major i és la història de Calisto filla de Licaó rei d'Arcàdia, fou una de les nimfes del grup d'Artemis o Artemisa deessa de la Caça. Calisto era precisament una de les favorites i més estimada per la deessa, Zeus (que ja sabem era del morro for...

Sagitta o la Fletxa. Petita constel·lació que es troba dins el triangle d'estiu format per les estrelles Vega, Dubè i Altair. La seva estrella alfa és Sham però no és l'estrella més brillant, Gamma Sagittae és la més brillant amb una magnitud de 3,50, Sham en té 4,35. Recordem que l'escala de magnituds funciona al revés, a número més baix més brillant és l'estrella. La constel·lació té per veïna al nord a Vulpecula, al sud a Aquila, a l'est el Delfí i a l'oest Hercules. L'objecte de més rellevància és un Messier, M 71 situat a mitja feixa una mica fora d'eix entre les estrelles Gamma i Delta Sagittae, M 71 és un cúmul obert, la resta d'objectes són tan petits que no paga la pena fotografiar-los. Mitologia: Aristotenes deia que la fletxa o sagitta, fa referència a la fletxa que va fer servir Apol·lo per matar als Ciclops, en venjança perquè Zeus va matar al seu fill Asclepi utilitzant el llamp de foc que li havien fabricat els Ciclops. Una venjança un...

  Taurus Constel·lació hivernal, la seva alfa és Aldebara "L'ull del toro" Està situada a seixanta-cinc anys llum de nosaltres, és una gegant taronja amb un diàmetre 44 vegades més gran que el nostre sol, també forma part del cúmul de les Hiades. El veïns del nord son Perseu i Auriga, al sud Eridano, a l'est Orió i Gemini i a l'oest Aries i Cetus. Dins la parcel·la de Taurus i trobem dos Messiers, M 1 i M 45, el primer és una reste de supernova que en fer l'esclat ha quedat registrat a l'història de l'astronomia en ser observat per astrònoms xinesos i àrabs el dia 5 de juliol de l'any 1054 i durant vint-i-dos mesos la seva llum era visible tant de dia com de nit, el seu nom és SN 1054 i també es coneix com la Nebulosa del Cranc, el catàleg NGC li dona el nom de NGC 1952. L'altre Messier, el 45, és un cúmul obert d'estrelles molt joves que encara s'expulsen la nebulositat que les va veure néixer, són estrelles blaves, molt calentes q...