Del passat al present

 Immersa dins la dorsal de la Via Làctia, Cassiopea ens ofereix una bona colla d'objectes dignes d'observar i fotografiar, els cúmuls oberts M 52 NGC 7654 i M 103 NGC 581 són els únics objectes Messier que té la constel·lació, la seva estrella alfa és Schedar o Schedir és una gegant taronja de magnitud +2,24 que es troba entre 203 - 229 anys llum de la terra. Un altra estrella interessant és la Gamma Cassiopea, que al costat té una nebulositat anomenada La nebulosa fantasma IC 63 i parlant de nebulositats les més famoses de la constel·lació en son quatre, La nebulosa de L'Ànima IC 1848, La nebulosa del Cor IC 1805, La nebulosa de La Bombolla NGC 7635 i per últim una nebulosa que segons com la miris també te la forma d'un cor, és la NGC 281 o nebulosa Pacman. La distància a la terra d'aquestes nebuloses son: l'Anima i el Cor 7500 anys llum, la Bombolla entre 7.100 i 11.000 anys llum, la nebulosa fantasma IC 59-IC 63 550 anys llum i la nebulosa NGC 281 Pacman 9.45...

  Les constel·lacions de Canis Major i Canis Minor són dos parcel·les separades per la constel·lació de Monoceros, la Canis Major es troba al sud de Monoceros mentre que Canis Minor està emplaçada al nord de Monoceros. Canis Minor no té gaire per explicar, l'únic objecte rellevant és la seva estrella alfa de nom Procyon, aquesta estrella és un sistema binari format per una estrella més gran Procyon A i una petita estrella nana blanca Procyon B. Tot plegat es troba a una distància del nostre sistema solar d'11,4 anys llum. En canvi, Canis Major sí que disposa d'uns quants objectes interessants que paga la pena de visitar o fotografiar. El cúmul M 41 o NGC 2287, format per un centenar d'estrelles és l'únic objecte Messier que té la constel·lació, aquest cúmul obert el tenim a una distància de 2300 anys llum de la terra i la seva magnitud és de 4,5. Un altre dels objectes interessants és una nebulosa d'emissió en forma de casc alat com el que porta el deu del ...

  Canes Venatici (Gossos de caça) és de les poques constel·lacions o pot ser l'única, que queda dibuixada amb una simple ratlleta que va de l'estrella alfa Cor Caroli, fins a l'estrella beta Astèrion o Chara. Dins el recinte de la constel·lació hi ha cinc objectes que pertanyen al catàleg Messier, a saber: El primer M 3, un cúmul globular NGC 5272 de magnitud 6,4, ben guapo per observar i fotografiar, el segon, M 51, dues galàxies que estan en procés de fusió, porten el nom de Galàxia del Remolí, la més gran M51A o NGC 5194 estira a la més petita M51B o NGC 5195. L'objecte té una magnitud de +8,4, el tercer també galàxia és la M 63 una espiral coneguda com la galàxia del Gira-sol i NGC 5055, magnitud +8,4,el quart, la galàxia M 94 NGC 4736, un altre espiral de magnitud + 9.0, i l'última també galàxia espiral la M 106 NGC 4258 de magnitud +8,4. L'estrella alfa Canum Venaticorum és una binària que es troba a cent deu anys de distància i té una magnitud de + 2,89...

 La constel·lació del Cranc queda resumida amb dos objectes, dos cúmuls, dos Messiers, el 44 i el 67. L'M44 (NGC 2632) es troba al bell mig de la constel·lació i porta per nom Praesepe (Pesebre) que està situat a cinc-cents vint anys llum del nostre sol i fa uns 650 milions d'anys que existeix, el formen unes 300 estrelles i tot plegat brilla amb una magnitud de 3,1. L'altre, el M67 (NGC 2682), no és tan brillant com el 44 i es queda amb una magnitud de 6,9, per observar-lo bé serà precís o uns bons binocles o un tub telescòpic entre 100 i 200 mm d'obertura i que la nit sigui ben fosqueta. Els mesos de febrer i març són els més indicats per fotografiar aquesta constel·lació a la nostra latitud Si es disposa d'un tub amb una obertura generosa, almenys uns 150-200 mm, es podrà fotografiar alguna de les estrelles del Cranc com Iota Cancri que és una binària situada a 298 anys llum i una magnitud de +4,02, l'estrella Zeta també en una estrella múltiple de magnitud 5...