Del passat al present

Ja vaig dir fa un temps, potser fa un parell d'anys, que de la manera que s'estava posant l'atmosfera i la contaminació lumínica en augment, feia molt difícil la contemplació del cel, sobretot la fotografia del cel profund feta a ciutat. Bé això s'ha anat complint i ara mateix veus com passen els mesos i la cosa va a més. Així com abans del dos mil vint, sorties al terrat i encara es veia la nebulositat de la galàxia doncs mira, ens queixàvem de l'augment dels llums als carrers, però es podien fer algunes fotografies que no eren perfectes com les que es fan en indrets fora de les poblacions, però no estaven malament. En canvi, ara quan mires al cel prou feines veus tres o quatre alfes, fins i tot ha desaparegut de la visió l'estrella polar. Els de ciutat no ens queda més remei que intentar fotografiar el sol, la lluna i algun planeta com Júpiter, Venus i Mart, tota la il·lusió que ens feia poder penetrar dins el cel profund i extreure nebuloses, cúmuls, planetàr...

 He estat esperant al fet que la lluna canviés per poder fer una fotografia de camp ample amb la DSLR i l'objectiu d'onze mm, però ara també s'ha embolicat el temps que sembla que en tenim per dies perquè faci bo. Volia fer una fotografia a Polaris d'aquestes de llarga durada i sense guiatge on totes les estrelles formen un cercle inclosa la mateixa Polaris que perquè no coincideix amb el mateix pol terraqüi, també crea un gir que és el més petit de la colla. Però, vaja, la xarxa en va plena d'aquest tipus de fotografia, jo no en tinc cap, però, la primera que faci serà aquesta i per fer-la tindre que sortir a un lloc on la contaminació lumínica no sigui tan exagerat com aquí a Mata, la bombolla de Banyoles priva aquesta mena de fotografies. Doncs bé, Ursa minor serà l'última de les constel·lacions que entra dintre del meu abast al terrat de casa meva on tinc muntat l'observatori, les altres constel·lacions que falten de l'hemisferi nord, no les puc have...

 Una mica de natura cap al final de la sèrie de constel·lacions, doncs ja només en falta una de petita que, encara que estigui faltada d'objectes d'importància com nebuloses, cúmuls i altres, és una constel·lació molt important tan sols per la seva estrella principal, Polaris, que tots qui som afeccionats a la contemplació i fotografia del firmament a través d'un telescopi mogut pel sistema Goto, hem d'ajustar la maquinària amb aquesta estrella a fi que la cosa funcioni bé. Però com dic ara, una mica de natura, aprofitant que disposo d'unes quantes fotografies que he fet els dies que he sortit a fer un tomb per la nostra comarca i limítrofes. La majoria de les fotografies tenen la data a baix costat dret i estan per ordre del gener fins l'abril                                                 El Llierca zona del passallis Tortellá Montagut       ...