Del passat al present

 Avui porto un parell de constel·lacions en la que una, el Drac, tot i tenir una bona parcel·la, ben poca cosa pot oferir quant a objectes es refereix, l'únic objecte Messier que té, M 102, és una galàxia, amb una magnitud de 10 situada a 50 milions d'anys llum, un altre objecte és una planetària la NGC 6543 anomenada nebulosa Ull de Gat situada a tres mil anys llum i ja poca cosa més té per oferir, l'estrella alfa és Thuban Alpha Draconis, una binària blanc-i-blava de Magnitud +3,67 situada a tres-cents nou anys llum de nosaltres. Thuban, ara fa entre 2900 i 2700 anys a.C. era l'estrella polar, fou rellevada per Kochab Beta Ursae Minoris. Cap a l'any 1900 a.C. aquesta va cedir el lloc a Polaris Alpha Ursae Minoris i aquesta passarà el torn dintre 2200 anys a l'estrella Errai Gamma Cephei. Amb una miqueta de sort d'aquí a 2200 anys tots podrem veure el canvi de Polar. L'altra constel·lació és els Bessons que així com el Drac és circumpolar aquesta és hiv...

  La constel·lació Corona Boreal és una parcel·la petita situada entre Hèrcules i Bootes que en qüestió d'objectes poca cosa pot oferir tret de les concebudes galàxies que pràcticament són per tot arreu. L'únic objecte rellevant és un cúmul de galàxies de nom Abell 2065 que per observar-lo és precís un telescopi de força potència. L'estrella alfa és Alphecca la més brillant de la constel·lació, situada a setanta-cinc anys llum i amb magnitud +2.21. Un altra constel·lació també més aviat petita és Delphinus o el Dofí, entre els objectes que hi podem trobar hi ha un parell de cúmuls globulars NGC 706 i NGC 6934, i alguna planetària tots ells de difícil observació perquè es veuen molt petits com també les diverses galàxies que hi ha. L'estrella alfa és Sualocin i és la segona estrella més brillant, la primera és Rotanev Beta Delphinus, mentre que Sualocin té una magnitud de +3,77, Rotanev en té +3,63. Sualocin és una estrella múltiple amb set components, però, dues d...

 Entre la Cabellera de Berenices o Coma Berenices, i la seva veïna de sud Virgo, acaparen un bon grapat d'objectes Messier, a la constel·lació Coma Berenices se li'n compten vuit, a saber: M 53, M 64, M 85, M 88, M 91, M 98, M 99 i M 100, Virgo, si no he comptat malament, crec que en té onze. Però avui toca parlar de Coma Berenices, aquesta constel·lació juntament amb Virgo, semblen formar part d'un gran forat o finestra dins la nostra galàxia que ens permet veure un gran espectacle de galàxies, cúmuls i estrelles, aquesta visió pel que sembla és més patén aquí que en altres constel·lacions. Això és el que jo penso, però, puc estar equivocat perquè el meu observatori no abasta les constel·lacions de l'hemisferi sud, ja m'agradaria, però vivim en un món esfèric que no ens permet veure més enllà de l'equador celeste i si hi afegim el tema de la contaminació, ni allà arribem. L’estrella Diadema o Diadem és una binària de components blanc-blaus, de magnitud 5,07 sit...

 El Cigne és sens dubte una de les constel·lacions més riques en objectes com nebuloses i cúmuls a causa d'estar immersa dins la dorsal galàctica, tanmateix, això la priva de la visió de galàxies que altres constel·lacions que no estan dins la dorsal ho tenen. Bé, té poques galàxies, però això ho compensa amb nebuloses que són molt atractives de cara a la fotografia. Un parell de cúmuls són Messiers, el M 29 i el M39, l'estrella Deneb és l'alfa de la constel·lació, un supergegant blanc-blau de magnitud 1,25 i es troba en una distància entre 1400 i 1600 anys llum de la terra. Deneb forma part del triangle d'estiu juntament amb Vega de la Lyra i Altair de l'Aguila. L'estrella Albireu (Beta Cygni) és una doble òptica amb la principal de color blanc taronja i l'altre de color blau intens. Fins als anys 2021-22, el cel de Banyoles,Mata Porqueres, s'ha mantingut més o menys en condicions que permetien la fotografia del cel, no era perfecte com a la majoria de ...