Entradas

Fotografía astronómica 18-7-2026

Imagen
  Canes Venatici (Gossos de caça) és de les poques constel·lacions o pot ser l'única, que queda dibuixada amb una simple ratlleta que va de l'estrella alfa Cor Caroli, fins a l'estrella beta Astèrion o Chara. Dins el recinte de la constel·lació hi ha cinc objectes que pertanyen al catàleg Messier, a saber: El primer M 3, un cúmul globular NGC 5272 de magnitud 6,4, ben guapo per observar i fotografiar, el segon, M 51, dues galàxies que estan en procés de fusió, porten el nom de Galàxia del Remolí, la més gran M51A o NGC 5194 estira a la més petita M51B o NGC 5195. L'objecte té una magnitud de +8,4, el tercer també galàxia és la M 63 una espiral coneguda com la galàxia del Gira-sol i NGC 5055, magnitud +8,4,el quart, la galàxia M 94 NGC 4736, un altre espiral de magnitud + 9.0, i l'última també galàxia espiral la M 106 NGC 4258 de magnitud +8,4. L'estrella alfa Canum Venaticorum és una binària que es troba a cent deu anys de distància i té una magnitud de + 2,89...
Publicar un comentario
Leer más

Fotografía astronómica 15-7-2026

Imagen
 La constel·lació del Cranc queda resumida amb dos objectes, dos cúmuls, dos Messiers, el 44 i el 67. L'M44 (NGC 2632) es troba al bell mig de la constel·lació i porta per nom Praesepe (Pesebre) que està situat a cinc-cents vint anys llum del nostre sol i fa uns 650 milions d'anys que existeix, el formen unes 300 estrelles i tot plegat brilla amb una magnitud de 3,1. L'altre, el M67 (NGC 2682), no és tan brillant com el 44 i es queda amb una magnitud de 6,9, per observar-lo bé serà precís o uns bons binocles o un tub telescòpic entre 100 i 200 mm d'obertura i que la nit sigui ben fosqueta. Els mesos de febrer i març són els més indicats per fotografiar aquesta constel·lació a la nostra latitud Si es disposa d'un tub amb una obertura generosa, almenys uns 150-200 mm, es podrà fotografiar alguna de les estrelles del Cranc com Iota Cancri que és una binària situada a 298 anys llum i una magnitud de +4,02, l'estrella Zeta també en una estrella múltiple de magnitud 5...
Publicar un comentario
Leer más

Fotografía astronómica 8-7-2026

Imagen
  La constel·lació de la Girafa s'estira cap al nord fins situar-se entre el Drac i l'Osa Menor, aquesta parcel·la no té gaires objectes interessants per a la contemplació o la fotografia tan sols li he trobat un cúmul obert que ocupa el final d'una cascada d'estrelles anomenada" La Cascada de Kemble" descoberta a la dècada dels vuitanta del segle passat per un astrònom afeccionat de nom Lucian Kemble. Aquesta riada d'estrelles topa al seu final amb el cúmul NGC 1502 de magnitud 6,9 i situat a 3400 anys llum. Precisament fotografiar el conjunt d'aquestes estrelles és una feina que tinc pendent perquè el tub que permet fotografiar-lo complet és el seixanta mil·límetres que només el munto en contades ocasions, normalment treballo amb el vuitanta mil·límetres que no permet agafar-lo sencer. Bé, tot es farà. Quant al tipus d'objectes que podem trobar a la Girafa aviat està vist, galàxies, alguna planetària i el cúmul obert esmentat, poca cosa. La s...
Publicar un comentario
Leer más

Fotografía astronómica 27-6-2026

Imagen
 Bootes, el bouer, és una constel·lació ben escassa pel que fa a objectes més o menys populars. Com la majoria de les constel·lacions disposa de múltiples galàxies totes elles febles per captar, així com altres tipus d'objectes tots ells també molt febles, jo tan sols li he trobat un cúmul globular l'NGC 5466 situat a 51900 anys llum i una magnitud de 10,5, Crec que és l'únic objecte que paga la pena fotografiar amb un equip com el meu, però, que tampoc és res extraordinari. La seva estrella alfa, Artur, és la tercera més brillant del cel a la nit amb una magnitud de -0.04 i situada a 36,7 anys llum. Artur és una gegant roja amb una vida de 7100 milions d'anys i que se li acaba l'hidrogen del seu nucli, per tant, ja s'ha expandit vint-i-cinc vegades la seva grandària original i ara és 170 vegades més lluminosa, de moment encara no se li ha trobat cap companya. També com altres constel·lacions té estrelles dobles, això de les estrelles dobles hi ha gent que s...
Publicar un comentario
Leer más

Fotografía astronómica 15-6-2026

Imagen
 La petita constel·lació de la Lira obre la porta al gran fons nebulós on estan immerses una bona colla de constel·lacions com pot ser el cigne, la guilla, la fletxa, l'àguila, una part de Cefeu, Cassiopea, Perseu i altres que estan dins la franja que s'estén cap al nord i el sud del mapa galàctic. La seva estrella Vega Alpha Lyrae, de color blanc, és la quinta estrella més lluminosa del cel observable i amb magnitud 0,03. Vega està situada a vint-i-set anys llum i té un diàmetre tres vegades el que té el nostre sol i és cinquanta-vuit vegades més lluminosa i és el doble de calenta. La Lira compta amb dos objectes Messier, un és també el més sol·licitat fotogràficament de la constel·lació en tractar-se d'una bonica nebulosa planetària anomenada Nebulosa de l'Anell M 57 NGC 6720. L'altre objecte, M 56 - NGC 6779, és un cúmul globular d'una magnitud 8,2. M 57, està separada de la terra 2300 anys llum i té una magnitud de +8,8, lògicament amb aquesta magnitud el me...
Publicar un comentario
Leer más

Fotográfia astronómica 6-6-2026

Imagen
 Quan arriba la tardor, al cel hi apareix una constel·lació prou atractiva per a fer bellugar els afeccionats a la fotografia per captar una imatge que tots voldrien tenir dins la col·lecció, una constel·lació que dins la seva parcel·la s'hi ubica una galàxia que, qui tingui bona vista i es trobi en lloc apartat de les llums de ciutats, la pot veure a simple vista, jo, la veritat no l'he vist mai a simple vista, però, alguns joves afeccionats a l'astronomia si l'ha vist, el meu net per exemple, dic joves perquè la gent gran a partir de certa edat no tenim la vista com quan érem joves. La gran galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M 31 o NGC 224, és la galàxia més gran dintre de l'agrupació de galàxies Local o Grup Local, té per satèl·lits a dos Messiers més la M32 i la M110, inclús segons els experts, la galàxia M33 de la constel·lació del Triangle, també seria un seu satèl·lit, la qual cosa no seria res d'estrany perquè amb dues constel·lacions són veïnes, i la ...
Publicar un comentario
Leer más

Fotografia astronómica 29-5-2026

Imagen
 La constel·lació de l'Àguila, la de la Lira i la del Cigne, un cop estiguin ben posicionades al zenit, serà el moment d'unir mentalment les seves estrelles alfes, és a dir, figurar una línia imaginària entre Deneb Alpha Cigny, Vega Alpha Lyra i Altair Alpha Àquila per obtenir el triangle d'estiu. Si dirigim el nostre telescopi cap al sud d'aquest triangle entrarem a la constel·lació de l'Àguila i dintre d'aquesta constel·lació hi trobarem diversos objectes com cúmuls oberts i globulars, algunes planetàries i grans extensions de nebulosa amb una gran concentració d'estrelles pròpia d'una constel·lació immersa en la dorsal galàctica com pot ser el cas de Cygnus, Vulpecula, Sagitta, Cepheus, Cassiopea, Perseus, etc. Àquila, tot i ser una constel·lació mitjanament gran, no té objectes rellevants tret d'una formació nebulosa en forma de E al costat de l'estrella Tarazed Gamma Aquilae, anomenada Nebulosa E i Barnard 142-Barnard 143, és un núvol molecu...
Publicar un comentario
Leer más