Del passat al present

 La petita constel·lació de la Lira obre la porta al gran fons nebulós on estan immerses una bona colla de constel·lacions com pot ser el cigne, la guilla, la fletxa, l'àguila, una part de Cefeu, Cassiopea, Perseu i altres que estan dins la franja que s'estén cap al nord i el sud del mapa galàctic. La seva estrella Vega Alpha Lyrae, de color blanc, és la quinta estrella més lluminosa del cel observable i amb magnitud 0,03. Vega està situada a vint-i-set anys llum i té un diàmetre tres vegades el que té el nostre sol i és cinquanta-vuit vegades més lluminosa i és el doble de calenta. La Lira compta amb dos objectes Messier, un és també el més sol·licitat fotogràficament de la constel·lació en tractar-se d'una bonica nebulosa planetària anomenada Nebulosa de l'Anell M 57 NGC 6720. L'altre objecte, M 56 - NGC 6779, és un cúmul globular d'una magnitud 8,2. M 57, està separada de la terra 2300 anys llum i té una magnitud de +8,8, lògicament amb aquesta magnitud el me...

 Quan arriba la tardor, al cel hi apareix una constel·lació prou atractiva per a fer bellugar els afeccionats a la fotografia per captar una imatge que tots voldrien tenir dins la col·lecció, una constel·lació que dins la seva parcel·la s'hi ubica una galàxia que, qui tingui bona vista i es trobi en lloc apartat de les llums de ciutats, la pot veure a simple vista, jo, la veritat no l'he vist mai a simple vista, però, alguns joves afeccionats a l'astronomia si l'ha vist, el meu net per exemple, dic joves perquè la gent gran a partir de certa edat no tenim la vista com quan érem joves. La gran galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M 31 o NGC 224, és la galàxia més gran dintre de l'agrupació de galàxies Local o Grup Local, té per satèl·lits a dos Messiers més la M32 i la M110, inclús segons els experts, la galàxia M33 de la constel·lació del Triangle, també seria un seu satèl·lit, la qual cosa no seria res d'estrany perquè amb dues constel·lacions són veïnes, i la ...

 La constel·lació de l'Àguila, la de la Lira i la del Cigne, un cop estiguin ben posicionades al zenit, serà el moment d'unir mentalment les seves estrelles alfes, és a dir, figurar una línia imaginària entre Deneb Alpha Cigny, Vega Alpha Lyra i Altair Alpha Àquila per obtenir el triangle d'estiu. Si dirigim el nostre telescopi cap al sud d'aquest triangle entrarem a la constel·lació de l'Àguila i dintre d'aquesta constel·lació hi trobarem diversos objectes com cúmuls oberts i globulars, algunes planetàries i grans extensions de nebulosa amb una gran concentració d'estrelles pròpia d'una constel·lació immersa en la dorsal galàctica com pot ser el cas de Cygnus, Vulpecula, Sagitta, Cepheus, Cassiopea, Perseus, etc. Àquila, tot i ser una constel·lació mitjanament gran, no té objectes rellevants tret d'una formació nebulosa en forma de E al costat de l'estrella Tarazed Gamma Aquilae, anomenada Nebulosa E i Barnard 142-Barnard 143, és un núvol molecu...

Ja vaig dir fa un temps, potser fa un parell d'anys, que de la manera que s'estava posant l'atmosfera i la contaminació lumínica en augment, feia molt difícil la contemplació del cel, sobretot la fotografia del cel profund feta a ciutat. Bé això s'ha anat complint i ara mateix veus com passen els mesos i la cosa va a més. Així com abans del dos mil vint, sorties al terrat i encara es veia la nebulositat de la galàxia doncs mira, ens queixàvem de l'augment dels llums als carrers, però es podien fer algunes fotografies que no eren perfectes com les que es fan en indrets fora de les poblacions, però no estaven malament. En canvi, ara quan mires al cel prou feines veus tres o quatre alfes, fins i tot ha desaparegut de la visió l'estrella polar. Els de ciutat no ens queda més remei que intentar fotografiar el sol, la lluna i algun planeta com Júpiter, Venus i Mart, tota la il·lusió que ens feia poder penetrar dins el cel profund i extreure nebuloses, cúmuls, planetàr...

 He estat esperant al fet que la lluna canviés per poder fer una fotografia de camp ample amb la DSLR i l'objectiu d'onze mm, però ara també s'ha embolicat el temps que sembla que en tenim per dies perquè faci bo. Volia fer una fotografia a Polaris d'aquestes de llarga durada i sense guiatge on totes les estrelles formen un cercle inclosa la mateixa Polaris que perquè no coincideix amb el mateix pol terraqüi, també crea un gir que és el més petit de la colla. Però, vaja, la xarxa en va plena d'aquest tipus de fotografia, jo no en tinc cap, però, la primera que faci serà aquesta i per fer-la tindre que sortir a un lloc on la contaminació lumínica no sigui tan exagerat com aquí a Mata, la bombolla de Banyoles priva aquesta mena de fotografies. Doncs bé, Ursa minor serà l'última de les constel·lacions que entra dintre del meu abast al terrat de casa meva on tinc muntat l'observatori, les altres constel·lacions que falten de l'hemisferi nord, no les puc have...

 Una mica de natura cap al final de la sèrie de constel·lacions, doncs ja només en falta una de petita que, encara que estigui faltada d'objectes d'importància com nebuloses, cúmuls i altres, és una constel·lació molt important tan sols per la seva estrella principal, Polaris, que tots qui som afeccionats a la contemplació i fotografia del firmament a través d'un telescopi mogut pel sistema Goto, hem d'ajustar la maquinària amb aquesta estrella a fi que la cosa funcioni bé. Però com dic ara, una mica de natura, aprofitant que disposo d'unes quantes fotografies que he fet els dies que he sortit a fer un tomb per la nostra comarca i limítrofes. La majoria de les fotografies tenen la data a baix costat dret i estan per ordre del gener fins l'abril                                                 El Llierca zona del passallis Tortellá Montagut       ...