Entradas

Fotografía astronómica 11-3-2026

Imagen
Sagitta o la Fletxa. Petita constel·lació que es troba dins el triangle d'estiu format per les estrelles Vega, Dubè i Altair. La seva estrella alfa és Sham però no és l'estrella més brillant, Gamma Sagittae és la més brillant amb una magnitud de 3,50, Sham en té 4,35. Recordem que l'escala de magnituds funciona al revés, a número més baix més brillant és l'estrella. La constel·lació té per veïna al nord a Vulpecula, al sud a Aquila, a l'est el Delfí i a l'oest Hercules. L'objecte de més rellevància és un Messier, M 71 situat a mitja feixa una mica fora d'eix entre les estrelles Gamma i Delta Sagittae, M 71 és un cúmul obert, la resta d'objectes són tan petits que no paga la pena fotografiar-los. Mitologia: Aristotenes deia que la fletxa o sagitta, fa referència a la fletxa que va fer servir Apol·lo per matar als Ciclops, en venjança perquè Zeus va matar al seu fill Asclepi utilitzant el llamp de foc que li havien fabricat els Ciclops. Una venjança un...

Fotografia astronómica 6-3-2026

Imagen
  Taurus Constel·lació hivernal, la seva alfa és Aldebara "L'ull del toro" Està situada a seixanta-cinc anys llum de nosaltres, és una gegant taronja amb un diàmetre 44 vegades més gran que el nostre sol, també forma part del cúmul de les Hiades. El veïns del nord son Perseu i Auriga, al sud Eridano, a l'est Orió i Gemini i a l'oest Aries i Cetus. Dins la parcel·la de Taurus i trobem dos Messiers, M 1 i M 45, el primer és una reste de supernova que en fer l'esclat ha quedat registrat a l'història de l'astronomia en ser observat per astrònoms xinesos i àrabs el dia 5 de juliol de l'any 1054 i durant vint-i-dos mesos la seva llum era visible tant de dia com de nit, el seu nom és SN 1054 i també es coneix com la Nebulosa del Cranc, el catàleg NGC li dona el nom de NGC 1952. L'altre Messier, el 45, és un cúmul obert d'estrelles molt joves que encara s'expulsen la nebulositat que les va veure néixer, són estrelles blaves, molt calentes q...

Fotografía astronómica 26-2-2026

Imagen
 Perseus. Constel·lació de tardor. El nom de la seva estrella alfa és Mirfak, situada a cinc-cents noranta anys llum de la terra. Els seus veïns són al nord, Camelopardalis i Casiopea, al sud, Taurus i Aries, a l'est,Auriga i a l'oest,Triangle i Andromeda. La constel·lació conte un grapat de cúmuls oberts, entre ells un doble cúmul que per a ell sol ja paga la pena de visitar-la; També conte un parell de Messiers concretament M 34 i M 76, el primer un cúmul obert i el segon una petita planetària, també i trobarem una nebulosa allargada de nom Califòrnia, anomenada així per la seva similitud amb aquest territori Americà. Mitologia: El personatge de Perseu és ben conegut per algunes pel·lícules de cinema com Furia de Titans, Ira de Titans o Perseu l'invencible i altres de dibuixos animats. No exposaré aquí tota la vida del personatge perquè ocuparia molt, però sí el més representatiu. Perseu era fill de Zeus i de Dánae, en arribar a l'edat adulta, per ordre del rei Polide...

Fotografía astronómica15-2-2026

Imagen
 Pegàs El Cavall alat. La constel·lació de Pegàs és present a la tardor, la seva alfa és l'estrella Markab, però no és l'estrella més brillant de la parcel·la, la més brillant és Enif Epsilon Pegasi, seguida de Scheat i la tercera Markab. Pegàs té per veïns al nord Andròmeda i el Llangardaix, al sud Pisces i Aquari, a l'est una part d'Andròmeda i Pisces i a l'oest se'l reparteixen en petites proporcions Equleus, Delphinus,Vulpecula i Cignus. Aquesta constel·lació conté un objecte Messier M 15 que és un cúmul globular molt maco i com la majoria de les constel·lacions té galàxies en quantitat entre elles alguna de significativa com el Quintet de Stephan que és un objecte compost de cinc galàxies que interactuant gravitacionalment. Les altres són objectes de magnitud elevada que en conseqüència resulten poc atractives per copsar-les amb un telescopi de vuitanta mm. En definitiva, Pegàs no compta amb gaires objectes que siguin rellevants tot i que el dibuix quadrat...