Del passat al present

Continuem tot el món  tancadets  dintre casa," acolloni dos", que diria el màgic Andreu, per un ésser diminut, quatre nanòmetres mesura aquest dimoni, però té els pebrots de donar guerra, d'enfrontar-se a l'espècie més intel·ligent de l'univers conegut. Bé això és el que pensàvem, que érem el  sunsum  de la creació, els escollits pels déus, criatures intocables, que podíem fer i desfer. Algú va escriure allò de "Creixeu i multipliqueu-vos, tot el que hi ha al planeta us pertany perquè feu el que us vingui de gust" (potser no era ben bé així però si sembla) El que va escriure això devia ser molt important perquè molta gent s'ho va empassar creient que era un mandat diví i  vaja  si s'ha seguit, perquè hem deixat el planeta com un nyap. Llastima que en aquest mandat no hi hagués posat un afegit referint-se als virus, "Cuideu-vos dels virus, perquè ni hi ha algun de molt  punyetero " Segurament que els virus encara no els havien inventat p

Aquest matí he dirigit la mirada cap al sol per veure si donava algun senyal nou, però el resultat és el que ja ens té acostumats, amb una netedat impol·luta, continua dormint.Ni una trista taca. Va fent la seva de manera automàtica, proporcionant la caloreta que fa que la vida prosperi sobre la terra, de milers de formes adaptades a la majoria d'ambients, encara que aquesta prosperitat a vegades sorgeix en forma d'algun virus, que valdria més que no hi fos. És per això que diem que el món és complet. Tots sabem que el sol és la nostra estrella, i que la seva calor és un factor primordial de la vida sobre aquest planeta, això és cert, però també en certa manera, podríem dir que tan ell com la resta del sistema solar, incloent-hi els éssers vivents, soms fills del gran esclat de l'univers i d'altres estrelles que en morir van deixar escampat tot el material que van crear al llarg de la seva existència, material que la llei de la gravetat va utilitzar per formar aquest

Ben poques són les nits en què es pugui fer alguna cosa en qüestió d'Astre-fotografia, llastima perquè ara disposo de tot el temps del món, per dedicar-me una bona estona a explorar el cel i per acabar la idea de fotografiar les estrelles amb nom de les constel·lacions. Per sort, el passat dia 14, vaig poder fotografiar un dels cometes Atlas   (que n'hi ha un grapat) concretament el C/2019 Y4, que actualment transita per Camelopardalis   i que segons diuen els experts s'està esmicolant, i perd magnitud, però vaja, per Cassiopea en puja un altre, el C/2019 Y1, que és   possible   que doni una mica més d'espectacle. Ja ho veurem. Aquest últim, sinó   canvia el rumb, té   tota la pinta de passar a prop de la polar i baixar cap a zones més assequibles   pel meu telescopi, actualment no el puc haver, ja que una de les parets del terrat ho impedeix, però encara que el veies no el podria fotografiar doncs aquestes latituds tant   al nord son difícils   pel sistema de guiatge