Del passat al present

  Per fi aquests dies de Nadal els fumigadors han baixat el ritme tot i que si han passat pel cim del nostre territori, ho han fet  tal com   ho havien  fet sempre abans del 2020, amb la cua curta corresponent a la  combustió  del  querosè  que en qüestió de cinc minuts desapareix del cel  sense  deixar rastre, segurament tenen ordre  d'anar  a descarregar la merda a un altre lloc fora de Catalunya. Doncs bé, el cel s'ha deixat fotografiar i jo ho he aprofitat, les constel·lacions de  Perseu  i l'Auriga  són  les que  majorment  he captat, encara que alguns objectes d'altres constel·lacions com  Andròmeda , Cassiopea, Taurus, Gemini i Orió, aquestes últimes,  quan  la lluna estigui en minvant ja es trobaran a punt per enfocar-les, ara encara van molt baixes sobre tot Orió. Aquesta constel·lació,  és  molt rica en objectes de tota mena,  sobretot  estrelles i nebuloses que jo any  rere  any procuro  fotografiar-les  a fi  d'aconseguir  el  màxim  de perfecció amb l&#

  Serveixi aquesta humil fotografia captada des del centre del riu Nil, l'any 2009, per felicitar-vos les festes de Nadal i Any Nou. Salut, pau i alegria us desitjo a tots, que passeu bones festes. Bon Nadal, felices festes de Cap d'Any. Mario.

  Abans-d'ahir dia 18 va fer una diada força clara i amb pocs rastres de fumigadors, prometia arribada la nit, poder fer alguna cosa de fotografia del cel, però mira per on, la muntura va començar a fer el burro i va ser impossible fer res, Així és que ahir la vaig repassar i ara sembla que torna a funcionar, veurem si mentre la lluna fa el canvi i amb el permís dels nostres amics voladors i embrutidors del cel, em permeten gaudir d'una nit clara com les que teníem sempre fins fa tres anys quan van començar a fer ratlletes i dibuixets al cel de casa nostre. Tinc per costum aixecar-me cap allà les set, quan el sol anuncia la primera llum del dia i és entre les set i les vuit quan comencen aquests avions, que en principi arriben amb la cua curta com ha estat tota la vida, a allargassar-la i la mantenen fins que acaben el material i formen una ratlla de més d'un centenar de quilòmetres i potser quedo curt perquè la ratlla es perd de vista en direcció de l'horitzó oest. Jo