Del passat al present

 Un any més arribem a les festes de Nadal, espero i desitjo que tots plegats passem junts amb les famílies respectives aquestes diades de festes tan assenyalades i arrelades a la nostra cultura, per tant, gaudiu de Nadal i us desitjo de tot cor que tingueu una bona entrada d'any i que l'any 2026 us porti molta salut, pau i prosperitat. M.Cruz.

  Lacerta o el Llangardaix. És una constel·lació estiuenca que limita a l'oest amb el Cigne, al nord amb Cefeu, a l'est amb Andròmeda i al sud amb Pegasus. Els objectes de Lacerta són majorment cúmuls oberts, galàxies febles, una nebulosa de pols, una planetària i poca cosa més. L'estrella alfa és Alpha Lacertae, una estrella doble de magnitud 3,75 i una distància de 102,60 anys llum. Mitologia: En tractar-se d'una constel·lació de caràcter modern no té mitologia.                                                                  El Llangardaix (Stellarium)

 Hercules: Constel·lació primaveral, com la majoria carregada d'objectes més aviat febles com galàxies, algunes planetàries i tres cúmuls globulars dos dels quals disposen de bona factura per ser observats i fotografiats com el M 13 i el M 92, de Mg +5,8 el primer i Mg 6,3 el segon, queda un tercer l'NGC 6229 una mica més difícil amb Mg 9,4. Hèrcules limita al nord amb el Drac, a l'oest, amb Bootes, Corona Boreal i Serpens Caput, a l'est, amb Lyra i al sud, amb Ophiuchus. L'estrella Alfa és Rasalgethi que en realitat és un sistema múltiple amb tres components un d'ells és una gegant roja amb Mg +3,31 situada a 382 anys llum. Un objecte ben curiós és Hèrcules A, es tracta d'una radio galàxia amb un forat negre súper massiu conegut com a 3C348 que emet enormes rius de plasma que poden mesurar quasi un milió d'anys llum. Aquest forat negre es troba a dos mil milions d'anys llum de la terra, la seva massa és de 2.500 milions de masses solars i és mil ...

Gemini- Bessons. Constel·lació hivernal amb algun objecte interessant com la resta de supernova IC 443 i el cúmul M35. Els veïns de nord són Lynx i Auriga, a l'est el Cranc, a l'oest Taure i Orió i al sud Can Minor i Monoceros. L'estrella Castor Alpha Geminorum, resulta ser la segona estrella en lluminositat rere la segona Polux Beta Geminorum. Castor és una binària visual de magnituds + 2,91 i + 1,96. Pòl·lux té una magnitud d'1,15, per tant, és la més brillant de la constel·lació. Mitologia: Els Bessons Castor i Pòl·lux, anomenats també els Dioscurs (fills de Zeus), Fills de Zeus i Leda esposa de Tindáro, eren germans d'Helena i de Clitemnestra els quals estaven molt units. Castor era un gran domador de cavalls i era mortal, per tant, se'l suposava fill de Leda i Tindáro, en canvi, Pòl·lux era immortal i per aquells temps es creia que era l'inventor del boxeu, deport en el que destacava. Els bessons van formar part en l'expedició dels Argonautes ...

  Corona Boreal. És una constel·lació de primavera que té per veïns per l'est i part del nord a Hercules, a l'oest i part del nord a Bootes i al sud a Serpens. La seva estrella Alpha és Alphecca de magnitud aparent +2,23 i quant a objectes, té un cúmul de galàxies anomenat Abell 2065 que per veure'l es necessiten telescopis de gran obertura, la resta són galàxies molt febles. Mitologia: Corona Boreal fa referència a la corona que li va regalar el déu Dionís a Ariadna quan es van casar. Ariadna, filla de Minos rei de Creta i de Parsifae (filla de Hèlios). El mite diu que quan Teseu va arribar a Creta per ajudar a alliberar l'illa del monstre Minotaure, que habitava dins un laberint, la princesa Ariadna es va enamorar de l'heroi i li va regalar un cabdell de fil que estès a través del complicat camí del laberint, va permetre a Teseu sortir del laberint després de matar al monstre. Ariadna i Teseu es van casar i van partir junts en un vaixell per la mar tenebros...