Del passat al present

 Com ja he dit en altres ocasions la fotografia des de ciutat ha arribat al moment crític, podem començar a dir adeu sobretot a les nebuloses, quatre o cinc anys enrera quan sortia al terrat encara es veia la dorsal de la Via Làctia, no era perfecte, però es veia, ara ja no, prou feines per veure les estrelles i això va en augment dintre poc només ens quedarà la lluna i el sol, el jovent d'avui dia només tindrà referències del que hi ha a l'espai profund a través de fotografies a menys que tingui la curiositat i vagi a indrets on encara no ha arribat la bogeria de les lluminàries. Per sort els qui ja tenim una edat hem pogut gaudir de cels nítids i lluminosos, cels que mirant-los quedaves bocabadat de la seva esplendor. Llastima que en aquells temps no teníem ni somiàvem poder tenir les eines per mirar i fotografiar que tenim ara. Sap greu deixar als nostres fills aquest món tan desencaminat que crec no sap les repercussions de les seves accions, però espera, tal vegada potser ...

 He estat molt entretingut durant una bona colla de dies perfeccionant la instal·lació de l'equip i procurant que la quantitat més gran de fils no pengin del telescopi a fi d'aconseguir un equilibratge el més perfecte possible. Aquest problema dels fils ja feia temps que el tenia al cap com una feina pendent i per fi l'he solucionat muntant una petita caixa distribuïdora al cim dels telescopis. Ara bé, al mercat hi ha un parell o tres de marques que solucionen això, però, t'has de gratar la butxaca perquè valen un dineral, jo he solucionat la papereta comprant el més econòmic que he trobat. Així doncs, ja tinc l'equip a punt, només falta que el temps s'estabilitzi, que es fonguin totes les bombetes led dels carrers i que pleguin de passar avions llençant porqueries per l'atmosfera. Ja sé que tot això és més que difícil que ho veiem realitzat, però mira," De ilusión tambien se vive" com diria un somia truites. A veure si aquest mes d'agost tenim...