Del passat al present

Estem pràcticament a les portes de Nadal i de fer el tomb cap a un any nou. De moment encara no ens podem queixar del fred però, tot arribarà. Avui dia 11, al camp hi havia mitja  geladeta  que en sortir el sol, se l'ha menjat en poca estona. L'abrigall s'agraeix sobretot, la bufanda i la gorra doncs les orelles acusen la frescor del matí. Molts camps ja els han llaurat tot i estar amarats d'aigua, però és convenient girar la terra perquè així s'eixuga més ràpidament per poder efectuar la sembra del cereal. És curiós, que per aquest temps, quan el sol passa molt inclinat i a l'ambient hi ha molta humitat i boirina, es veu sobre el terreny, qualsevol terreny, ermat i fins i tot llaurat, com dic es veu a contrallum uns petits fils fets per les aranyes, que van d'un bri d'herba a un altre o d'un terròs a un altre si ha estat llaurat encara que estigui fet del dia anterior. M'imagino aquests pobres animalets, que segur es conten per milions, treba...

El cúmul de les Plèiades, és potser un dels pocs cúmuls que es veuen a simple vista, està relativament a la vora del nostre sistema solar, a 444 anys llum. També és molt jove, a penes un centenar de milions d'anys de vida, si el comparem amb l'edat del nostre sol, 4500 milions, veurem el perquè de la seva joventut. S'ha escrit molt sobre aquest cúmul, deixant de banda la part mitològica, es diu que l'embolcall gasós no forma part de la nebulositat que el va formar, que es tracta d'una regió polsosa per la qual travessa ara per ara el conjunt d'estrelles. És molt probable que així sigui, igual que dintre de 250 milions d'anys el cúmul ja estarà dissolt i cada estrella seguirà el seu camí gravitatori com estrelles independents. Les Plèiades o les set germanes com també se les anomena tenen una configuració que recorda a l'Óssa Menor, el que fa que moltes persones poc versades en astronomia, les confonguin una per l'altre, jo m'hi he trobat molt s...