Del passat al present

El dia 28 passat, va ser dels poquets dies en què la nit es presentava una mica neta de boires per poder fer alguna cosa en qüestió de fotografia nocturna. El cas és que tot plegat era enganyós, la humitat, molt elevada i la lluna, amb una il·luminació del trenta per cent, no ajudava gens ni mica a aquesta pràctica més aviat delicada a l'hora d'obtenir un mini'm resultat. Per a més inri, se m'acut de provar un filtre que tinc, un  CLS  per veure quin resultat dona en aquest cel tan ben parit que tenim al voltant de la ciutat de Banyoles , ( dins la ciutat suposo que deu ser horrorós) Per descomptat que el  CLS  ja l'endreçat i he tornat a col·locar l' UHC -e, que de moment fins que tingui algun altre que el superi, no tornaré a treure, o potser si, perquè vull fer alguna presa a unes quantes nebuloses molt difícils amb l' OIII , a veure si puc treure algun resultat positiu. El filtre  CLS , dóna bon resultat en indrets amb poca contaminació lumínica, però...

En espera  que  el temps faci una mica de net i em permeti fer alguna cosa de nit, durant el dia i sobretot quan faig la marxa matutina, vaig copsant tot el que em crida l'atenció, ja sigui un ocell al damunt un arbre o una sortida de sol interessant. Les últimes pluges han estat importants  a escala de  camps, boscos, rieres i  rius, ja que  tot humiteja, el Pirineu també ha carregat fort i tot fa preveure una primavera florida i abundosa. És  clar que no tot han sigut flors i  violes, ja que  el temporal ha fet molt mal en alguns indrets, la costa catalana ha estat realment castigada, de ben segur, que tot aquell pagès que ha perdut no solament la collita  sinó  també els animals o part dels animals no  apreciarà  la  pròxima  primavera com florida i abundosa. Per regle general, la gent del camp aixeca la mirada en actitud de pregar , unes  vegades  perquè  no plou i altres perquè no en faci un...

Segons una versió de la mitologia grega, Orió va néixer de manera miraculosa de la pell d'una vedella a la casa d'un camperol de Beòcia que havia tingut l'honor d'allotjar a casa seva a Zeus, Posidó i Hermes. En canvi la versió d'Homer explica que Orió era fill de Minos. D'aspecte corpulent, Orió era un entusiasta de la caça, instruït per Atlant en coneixements d'astronomia i per Efesi en la forja dels metalls. Explica una de les versions mitològiques sobre Orió, que un dia que caminava pel mig del mar en el qual gràcies a la seva gegantina estatura, sobresortia el cap per damunt de l'aigua, la deessa Artemis li va causar la mort ignorant que el punt negre que surava per damunt del mar era el cap d'Orió. La cosa va anar així: A fi de demostrar la seva punteria al deu Apol·lo, li diu: "Veus aquell punt negre que hi ha al mig del mar?" La deessa apunta amb el seu arc i......no va fallar. Una altra versió diu que Orió va morir també per ca...