Fotografia astronómica 22-5-2025

Ja vaig dir fa un temps, potser fa un parell d'anys, que de la manera que s'estava posant l'atmosfera i la contaminació lumínica en augment, feia molt difícil la contemplació del cel, sobretot la fotografia del cel profund feta a ciutat. Bé això s'ha anat complint i ara mateix veus com passen els mesos i a cosa va a més. Així com abans del dos mil vint, sorties al terrat i encara es veia la nebulositat de la galàxia doncs mira, ens queixàvem de l'augment dels llums als carrers, però es podien fer algunes fotografies que no eren perfectes com les que es fan en indrets fora de les poblacions, però no estaven malament. En canvi, ara quan mires al cel prou feines veus tres o quatre alfes, fins i tot ha desaparegut de la visió l'estrella polar.

Els de ciutat no ens queda més remei que intentar fotografiar el sol, la lluna i algun planeta com Júpiter, Venus i Mart, tota la il·lusió que ens feia poder penetrar dins el cel profund i extreure nebuloses, cúmuls, planetàries, etc. a fer punyetes.

Doncs bé, ja que disposo d'unes quantes fotografies de la majoria de les constel·lacions de l'hemisferi nord (no de totes, però si d'una bona colla) he pensat d'exposar les més rellevants explicant a quin lloc es troben i les quatre dades que tenim sobre elles.

Començaré amb unes nebuloses i cúmuls que hi ha a la constel·lació de l'Auriga, una d'aquestes nebuloses la IC 410 té una forma que em recorda al cap d'un mico, és clar que això és el que em sembla a mi, a un altre segurament li semblarà una altra cosa.

Fotografia captada amb el telescopi petit 61 mm que permet captar grans areas del cel.

Aquesta nebulosa anomenada Nebulosa dels Capgrossos, que ben mirada sembla el cap d'un mico, té una extensió d'uns 100 anys llum i es troba a una distancia de 12.000 anys llum. Els capgrossos son uns filaments ( a la fotografa no es veuen gaire bé) estan per sota del cúmul NGC 1893, els caps estan dintre del cercle. IC 410 és una nebulosa d'emisió i es una regió H II formada per hidrogen que li dona aquest color rogenc.

La nebulosa IC 417 anomenada La nebulosa de l'Aranya és una nebulosa d'emisió situada a 7100 anys llum. La petita nebulosa  (a baix costat dret de la foto) no hi tinc reflexat el seu nom, que es NGC 1931

anomenada nebulosa de la Mosca. La fotografa es podria representar com una aranya mira fixament a una mosca. Els ulls de l'aranya serien les dues estrelles que té IC 417. Recordo que seria el 2016 o el 2017 que vaig fer una representació fotografica amb aquestes dues nebuloses.

Aquesta nebulosa que embolcalla a l'estrella AE Aurigae és una nebulosa de emisió/reflexió situada a 1500 anys llum de la terra. L'estrella AE Aurigae té el seu origen al cinturó d'Orió d'on va sortir disparada fa millons d'anys segurament a causa de la explosió de alguna companya convertida en supernova i viatja a 200 kilometres per segon. 

El gran cúmul obert NGC 1912 Messier 38, amb magntud aparent de 7.4, está situat a una distancia de 4.200 anys llum.El cúmul més petit que es veu a la seva dreta es el NGC 1907 que es troba a 5200 anys llum i té una magnitud aparent de 8.2