Fotografia astronómica 29-5-2026

 La constel·lació de l'Àguila, la de la Lira i la del Cigne, un cop estiguin ben posicionades al zenit, serà el moment d'unir mentalment les seves estrelles alfes, és a dir, figurar una línia imaginària entre Deneb Alpha Cigny, Vega Alpha Lyra i Altair Alpha Àquila per obtenir el triangle d'estiu.

Si dirigim el nostre telescopi cap al sud d'aquest triangle entrarem a la constel·lació de l'Àguila i dintre d'aquesta constel·lació hi trobarem diversos objectes com cúmuls oberts i globulars, algunes planetàries i grans extensions de nebulosa amb una gran concentració d'estrelles pròpia d'una constel·lació immersa en la dorsal galàctica com pot ser el cas de Cygnus, Vulpecula, Sagitta, Cepheus, Cassiopea, Perseus, etc.

Àquila, tot i ser una constel·lació mitjanament gran, no té objectes rellevants tret d'una formació nebulosa en forma de E al costat de l'estrella Tarazed Gamma Aquilae, anomenada Nebulosa E i Barnard 142-Barnard 143, és un núvol molecular molt intens situat a 2.000 anys llum de la terra.

Aquest gran núvol molecular fosc priva el pas de la llum de les estrelles que té al darrere donant forma casual a la lletra E.

Dels dos cúmuls globulars que hi ha, tan sols un és assequible al meu equip, ben justet perquè la seva magnitud aparent és de 9, l'altre és de 12,4, he provat de fotografiar-lo i el resultat ha estat un camp d'estels en què el cúmul era una estrella més, aquesta magnitud precisa un equip més potent que el meu.

De cúmuls oberts n'he fotografiat un parell, els més assequibles.