Del passat al present

Ja tenim el fred aquí, i d'aigua res de res. Aquest temps maleit sigui, ens està escanyant de set, hi ha sobre, el Pirineu està més net que una patena. Però bé, tampoc ens esvarem, ara fa uns anys quan es parlava de fer venir aigua del Roine perquè també hi havia una sequera severa, de volta va començar a ploure, els envasaments es van emplenar i l'aigua corria per tot arreu i d'aquell fet ja no se'n va a tornar a parlar mai més. Potser ara fa el mateix, quan ens tingui ben escanyats començarà a ploure a bots i barrals que li haurem de pregar que pari si us plau. Ja ho veurem, jo de moment me n'he anat a veure el mar, que de fet és el lloc d'on surt una bona part de la pluja i m'he amarat la vista i els sentits d'aigua que encara que sigui salada no per això deixa de ser aigua. Dona gust anar a veure el mar quan la bogeria de l'estiu ja ha passat i tens tota la platja per tu. Quina tranquil·litat,  fins  i tot sembla que es respira millor aquell aire

No hi ha res que sempre duri! Quantes vegades hem sentit aquesta expressió al llarg de la  vida? , moltes i és la veritat més verdadera que hagi existit mai. Vaig conèixer un avi entranyable quan jo era un vailet que un dia em va dir, "No hi ha res que sempre duri  ( a mi m'havia  caigut  una dent), només has de veure el que li passa a una llonganissa, un bon dia l'encetes i quan te n'adones només queda el cordill." Sàvia conclusió, és una llei universal, l'home  igual que  tot el que tingui vida en aquest món, neix,  es  desenvolupa i mor. La mateixa terra  va néixer quan ho feia el sistema solar, ara fa uns 4.500- 4.700 milions d'anys (no en bé d'aquí un), segons els experts encara li queden entre 2.000 i 3.000 milions d'anys més, ja que aleshores el sol començarà a augmentar el seu volum a causa de la falta d'hidrogen i començarà a cremar heli. Aquest fet marca el principi del final de l'estrella anomenada Sol  per els habita 'ns