Natura 12-7-18

Aquest any, els afeccionats a l'horticultura estem d'enhorabona almenys pel que fa a tomateres, mongeta, carabassons, etc. El temps primaveral s'ha portat raonablement bé i la calor, el que portem d'estiu no està fora de lloc.
Si la cosa no es torça, em sembla que les tomateres del meu hort, aquest any batran el rècord de grosses, ni hi ha alguna que sobrepassarà el quilo.
De tota manera no tots els horts (pel que he pogut veure) els hi ha anat bé, n'he vist algun que per les raons que sigui la tomatera no ha prosperat.
En fi, hi ha una dita castellana que diu: "No todo puede salir bien". Doncs això, un ja hi posa voluntat, perqué la cosa funcioni però, això de la terra sempre ho he vist multi colori.
Hi ha anys en què dius: He treballat bé la terra, l'he ben femada, no li falta un detall però, o bé ha fet massa calor, ha plogut massa, ha plogut poc, per la raó que sigui no culls res, o ben poc.
En canvi alguns anys sembla que tot acompanya i tot surt bé.
De molt jove vaig viure uns anys a pagès, recordo un any en què les patates fetes en una feixa de terra estaven precioses i prometien una anyada abundosa. Tot de plegat una nit, una bandada de porcs senglars van fer un sopar de patates fresques d'allò més.
I a fer punyetes l'anyada de patates, la terra és molt ingrata, però és necessària.

Altres fotografies de l'entorn.

Per més que he intentat averiguar la varietat d'aquesta papallona, no ho he aconseguit.

El pont sobre el Matamors zona Salt Dalmau.