Natura 18-3-19
! Com a canviat el món ¡ Aquestes paraules les pronunciem tot sovint quan faig petar la xerrada amb en Jesús, company de sortides i passejades pel camp i muntanya, al qual som afeccionats, ja que de vailets havíem compartit moltes aventures i desventures.
El dia que ens dóna per recordar la fauna del país, que ambdós havíem conegut i quan dic del país vull dir la fauna que existia per la rodalia de la població on vivíem, Tortellà, doncs veiem que molts d'aquells animalons d'uns anys cap aquí s'han perdut, no els hem vist més.
Recordo un episodi de la meva vida a la muntanya, siguin jo molt jovenet, en què, en veure un llangardaix que sortia del seu cau i em va donar per perseguir-lo amb un basto a la mà. La persecució va durar una bona estona fins que l'animal en va tenir prou i tot de cop se'm gira amb una boca oberta fosca i enorme.
El cas és que aquella estratègia de l'animal, va tenir efecte, veien aquell quadre d'un animal amb la boca oberta i desafiant, em va acovardir i el qui va girar cap i cul vaig ser jo.
Ben cert que jo era una criatura de set o vuit anys i per tant no tenia cap experiència en com devia reaccionar.
Doncs bé el llangardaix que en aquella època i fins als anys 65-70 del segle passat, veiem per les marjades, praderies i boscos, tan vistós, de color verd, amb alguna pinta blava ha desaparegut, almenys a la nostra terra.
Aquestes dues fotos han estat tretes de internet, ja m'hauria agradat tenir una màquina fotogràfica em aquells temps.Tampoc se del cert si pertanyen a la espècie que hi havia aquí però si que son molt iguals.
La personalitat de les orquideas
Una petita pèrdua d'aigua d'una canonada és aprofitada per una planta.
El roure ja es prepara per rebre la primavera.
Els sembrats agafen el color groc de la sequera.
El dia que ens dóna per recordar la fauna del país, que ambdós havíem conegut i quan dic del país vull dir la fauna que existia per la rodalia de la població on vivíem, Tortellà, doncs veiem que molts d'aquells animalons d'uns anys cap aquí s'han perdut, no els hem vist més.
Recordo un episodi de la meva vida a la muntanya, siguin jo molt jovenet, en què, en veure un llangardaix que sortia del seu cau i em va donar per perseguir-lo amb un basto a la mà. La persecució va durar una bona estona fins que l'animal en va tenir prou i tot de cop se'm gira amb una boca oberta fosca i enorme.
El cas és que aquella estratègia de l'animal, va tenir efecte, veien aquell quadre d'un animal amb la boca oberta i desafiant, em va acovardir i el qui va girar cap i cul vaig ser jo.
Ben cert que jo era una criatura de set o vuit anys i per tant no tenia cap experiència en com devia reaccionar.
Doncs bé el llangardaix que en aquella època i fins als anys 65-70 del segle passat, veiem per les marjades, praderies i boscos, tan vistós, de color verd, amb alguna pinta blava ha desaparegut, almenys a la nostra terra.
 |
| Tinc la sort que el meu terrat m'ofereix vistes extraordinàries de la sortida i la posta del sol. |
Comentarios
Publicar un comentario