Del passat al present

Aquest matí he llegit en un diari que per la setmana que ve se'ns tirarà a damunt  una altra  Dana  ( Depressió Aïllada en Nivells Alts), que farà les delícies de granotes i gripaus, vull dir que l'aigua no faltarà. Ja era d'esperar que a l'haver tingut una primavera generosa d'aigua, l'estiu passaria suau de calor, això no vol dir que no en faci de calor, però que aquesta no serà tan virulent com per exemple l'any passat, que en va fer molta de calor, es deia que havia sigut un any històric i que tot això es devia al canvi climàtic. El canvi climàtic com tot en aquest món té molta controvèrsia, una bona part de científics diuen que és degut a la mà de l'home i  una altra  part (pot ser menys) diuen que d' això   nanai  de la xina, que no hi ha tal canvi climàtic i que tot és normal. Home, normal, normal tampoc deu ser, que les glaceres desapareguin, els mars del nord perden el gel i es fan navegables, la temperatura ambiental puja de  to  any  rere

Al Maig cada dia un raig. Així resa la dita, no ha estat ben bé així però poc li falta, Abril va ser bo per la pluja i el Maig també es comporta, el camp no pateix i els recs canten. Tot perfecte, el problema és que el comportament del temps va bé per unes coses i no tant per altres  (  ara escombro cap a casa). Com dic, el camp, els boscos, rius, rieres, pous, per a tot arreu regalima l'aigua, però això va en detriment de l'observació del cel, ja que arribada la nit els núvols són omnipresents. I com diu la cançó, " Asi   pasan   los   dias   y   yo   desesperado ". Bé tampoc n'hi ha per tant, que consti que prefereixo que plogui, que plogui bé i que la gent del camp estigui contenta, doncs la manduca depèn del bon temps, que vol dir que les pluges són beneficioses. Sortosament hem tingut un seguit de nits molt bones per l'observació i fotografia del cel, cosa que he aprofitat, les imatges exposades són la mostra. El que si m'he tret del cap, és continu