Natura 2-5-2020

Per fi avui dia 2 de maig de l'any del Senyor del 2020, a dos quarts de nou del matí, la gent que li ha vingut de gust ha pogut sortir a fer una estirada de cames i respirar aire pur, que dic pur, puríssim, doncs es nota que els cotxes corren contats, sobretot pel lloc on jo acostumo a passejar.El primer que he fet només arribar a la vora del primer camp, ja fora de la vila, a estat emplenar els pulmons de l'aire fresc, i fer unes quantes respiracions profundes, tot el que donava de si el meu pit, això m'ha deslliurat de tot el resclosit que portava a dins a causa del prolongat confinament.
Espero i desitjo que aquest virus (que no m'estranyaria res que portes etiqueta, i que va per mi, doncs tinc l'edat preferida per ell), la calor de l'estiu se l'arrossegui i no en quedi rastre, perquè de no ser així, dintre uns mesos tornarà a fer acte de presència i llavors que?, altre cop dos o tres mesos més a casa? Bé llavors ja tindrem una vacuna. Potser si, però potser no. Els virus no estan mai quiets, tenen el do de poder mutar, perquè servirà la vacuna si el virus ha mutat? Per res. Haurem d'anar, per un altre vacuna, i sant tornem, precisament això és el que busca la tot poderosa farmacèutica, vacunes a dojo i que sigui obligatori per llei. Tela marinera, quin panorama.
Torno al camp, que està preciós, el temps s'ha portat bé i tenim una primavera d'allò més florida, mireu les fotografies, els recs canten amb una veu d'aigua cristallina, és molt agradable escoltar de nou aquesta veu que barrejada amb la canterella dels ocells encara és més gratificant.
Sortiu al camp, (qui pugui esclar) camineu, respireu l'aire fresc, el vostre cos ho agrairà en forma de salut.