Una passejada per la vora del Fluvià. 16-8-2020
Hem marxat a les vuit del matí de casa, serien dos quarts de nou quan hem arribat a la central d'Esponellà i hem aparcat. Ja feia un parell d'anys que no feia aquest camí. El matí ha estat fresc, he consultat la temperatura al mòbil i marcava 21 graus. La sensació de frescor a l'ombra era notable i el sol tot just treia el nas per la muntanya de l'antiga ermita de Sant Miquel de la Roca.Tota vora del riu respira una verdor impressionant, però per altra banda hi ha tant matoll incontrolat que el pas és difícil si no impossible. Els arbres tallats fa un parell d'anys, han rebrotat donat lloc a arbustos d'una bona mida que ja ombreja'n quasi tot el camí. Un cop passada la central de Serinyà, ens hem topat amb una parella d'afeccionats a la fotografia i armats amb màquines DSLR equipades amb teleobjectius i hem fet petar la xerrada. M'han explicat que des de fa un parell d'anys que varen tallar els arbres de ribera, sobretot els grans exemplars d'arbre blanc, la fauna alada ha minvat considerablement i per altra banda és queixaven de la falta de neteja de la zona que no es pot passar enlloc.És una llastima, que sent una zona ideal per passejar, ja que és d'una gran bellesa, ho tinguin tan abandonat.La sorpresa l'he tingut en arribar al pont que creua el Ser, aquest ha quedat molt malmès arran de les pluges d'aquesta primavera passada i és impossible travessar-lo, de fet pel camí d'anada un senyal de trànsit avisa que la carretera està tallada, però no diu a on.
 |
La zona te tota la pinta de haver patit una pedregada recient
|
 |
Aquí tenim la prova.
|
 |
Els exemplars tallats tenien una bona mida.
|
 |
| Tronc amb forats fets pel picot. |
 |
| Pont sobre el Ser. |
Comentarios
Publicar un comentario