Natura 22-7-22

 La natura, camps, boscos, riu i rieres, etc., passa per dies delicats tot i que en part ja hi està acostumada, doncs, cada x anys el temps varia i uns li dóna per la sequera i altres per la pluja, ara fa uns quatre o cinc anys, no recordo bé quin any era, el que si recordo que era l'any en què vam ser envaïts per la papallona xinesa, millor dit, qui van ser envaïts van ser els boixos dels nostres boscos que van rebre una bufetada de les fortes.

Doncs aquell any també va ser rigorós quant a sequera, recordo veure els boscos molt tristos per la falta d'aigua i per més inri els boixos la majoria tenien l'aspecte de morts, per sort alguns van rebrotar a la següent primavera, però també molts van beure oli.
El cas és que aquella papallona al tercer any d'haver-nos envaït van desaparèixer sense dir adéu, no sé si a causa del clima o perquè la fauna alada va donar bona compta d'elles.
Quant a les temperatures, he trobat per la xarxa un resum de l'any 1930 que la veritat no veig cap diferencia amb les d'ara, ens volen fer creure que hi ha un canvi climàtic i el que hi ha és un món que continua fent als i baixos com ha fet tota la vida. Si recordeu aquell senyor que es deia Algor, ens anunciava un futur molt negre perquè el mar, pujaria de nivell, les glaceres desapareixerien així com el glaç dels pols nord i sud i al final que passa doncs que el mar està igual que sempre i les glaceres unes reculen i altres es carreguen de glaç. Mare de Déu quin món de mones.

              On diu AÑO és la maxima de l'any, a Girona el 1930 vam tenir 40,6 graus.

                                                             

                                                                             L'hort

                                                                 

                                                                          Postes de sol

                                            La font de Sant Dalmau encara raja.

                                        Les correjoles no acusen la sequera