Fotografia astronómica 25-5-2025

 Normalment per fer astrofotografia faig servir un tub apocromàtic de 80 mm i segons els objectes de les constel·lacions, sobretot quan hi ha nebuloses, faig servir el més petit, un apo de 61 mm, aquest últim permet de fer fotografies de gran camp el que vol dir que pots integrar dins una sola fotografia objectes com la nebulosa Nord-amèrica i la nebulosa del Pelicà.

Els tipus de telescopis refractors, no ofereixen cap dificultat a l'hora de ser sotmesos al guiatge i al maneig, ja que són lleugers i les muntures del tipus mitja com la meva, no pateix gens.

Una altra cosa és utilitzar un tub catadiòptric de 200 mm d'obertura i 2000 de focal, el qual és gairebé impossible d'aconseguir fer alguna cosa tret de l'observació, necessitem acoblar-li un reductor de focal a fi de disminuir-li la focal i d'aquesta manera convertir-lo en un 1200 o 1250 mm que tot i ser una focal alta, ja es pot manejar a l'hora de fer guiatge.

Aquest model de catadiòptric el vaig comprar el 2010, un Ritchey-Crétien de Meade, americà de marca, made in china com quasi tot.

El resultat inicial, molt bé quant a observació, el tub perfecte però la muntura un desastre, vaja un joc espatarrant entre eixos de difícil dominació, impossible dedicar-la a la fotografia de cel profund.

Així és que només serveix per a la fotografia de caràcter ràpid com és la del sol i la lluna.

Per sort tinc l'altre muntura una HEQ5 antiga que jo la vaig anar modernitzant amb motors i corretges novas, funciona de meravella.

Doncs bé, ara estic pendent de si em toca la loteria i puc comprar un reductor de focal especial per aquest model de la mateixa marca que val un ull de la cara per poder dedicar aquest tub a la fotografia de cel profund.

                                             Fotografia obtinguda amb el tub apo de 80 mm

Aquestes estrelles son conegudes també com a Doble-doble II, és un sistema estel·lar multiple que es troba a 162 a.l.