Del passat al present

 Bootes: És una constel·lació primaveral, rodejada al nord per l'Osa Major i el Drac, a l'oest per Canes Venatici i Coma Berenices, pel sud Virgo i per l'est per Serpens Caput, Corona Boreal i Hèrcules. Entre els objectes que si troben hi ha moltes galàxies de magnitud feble per poder ser captades amb un telescopi petit, a més quan la contaminació lumínica és tant bèstia. Va escassa de cúmuls, només hi he vist un cúmul globular el NGC 5466. L'estrella alfa és Artur, una gegant roja molt similar a la massa del nostre sol però és més vella. Pel que sembla Artur és una estrella única, ja que fins ara no se li ha trobat cap companya. Mitologia de Bootes: El nom significa el Bouer o Bover. Una de les versions parla de la figura del Bouer o Bover com a Filomeno o Filomeo fill de Démeter i Jasonte primer agricultor del món segons els grecs, un personatge llaurador que treballa i condueix els seus bous. Això, per una banda, i Artur o Arturus és un pastor que vigila i guia a l...

 Constel·lació de l'Auriga. Auriga és una constel·lació hivernal, està rodejada al nord per Camelopardalis, Gemini i Taure al sud, Lynx a l'est i Perseu a l'oest. L'estrella alfa és Capella, en realitat Capella és una sistema quàdruple, format per dues gegants grogues, A i B, i dues nanes roges C i D. El nom Capella vol dir cabra petita i fa referència a la cabra Amaltea la que va alimentar a Zeus de petit. Els objectes que conté aquesta constel·lació són diversos, entre ells hi ha tres Messiers el 36, 37 i 38, de cúmuls oberts en té una colla, posaré els més significatius així com algunes nebuloses. Mitologia: Auriga és el nom que rebia tot aquell que portava un carro de cavalls de carreres en el circ, per tant conductor, xofer i cuidador dels cavalls i del carro, segons la història que explicaré tot seguit. Enómao, rei de Pisa, era afeccionat a les carreres de cavalls i tenia per costum prometre la mà de la seva formosa filla anomenada Hipodamia, a qui aconseguís de ...

 Repassant fotografies d'anys passats concretament de l'any 2017, en què vaig fer un parell de sortides amb uns tres peus i una DSLR equipada amb un objectiu 11-20 i vaig fer unes quantes presses on es pot veure la dorsal de la galàxia, també reflecteix la gran quantitat de contaminació lumínica que desprenen les poblacions. Aquest lapsus en la feineta que m'he proposat de mostrar una bona part de fotografies que he anat aconseguint aquests últims anys i explicar, fins on jo sé, el tema de la mitologia ve donat perquè he dit en moltes ocasions que la dorsal de la Via Làctia ha deixat de veure's a causa de l'alta taxa de contaminació lumínica augmentada a partir del 2020 cap aquí. Precisament tinc una fotografia del 2018 feta al meu terrat on es pot veure la dorsal, llavors tot i la contaminació existent es podien fer preses que mig es podien mirar, cosa que ara encara que ensopeguem una nit ben serena, és realment difícil de treure copies com les del 2016-17-18 i 19...