Fotografia astronómica 15-9-2025

Avui començo una nova etapa per fer una mica de repàs al tema de les constel·lacions que any rere any ens passen pel damunt oferint-nos diversos objectes com les nebuloses que no són altre, cosa que masses nebuloses carregades de materials còsmics majorment hidrogen, il·luminades per estrelles que o bé han nascut dintre la mateixa massa nebulosa o bé són estrelles desplaçades per la força gravitatòria, un altre objecte són els cúmuls d'estrelles que poden ser globulars o oberts que son agrupacions estel·lars també formades per la gravitació i atracció de masses.

Certes estrelles massives en acabar el seu material que les mantenia activés, exploten i escampen el seu material formant nebuloses que anomenem planetàries, nom que ve de lluny, quan els antics astrònoms en observar-les interpretaven que eren formació de planetes, el mateix ha passat amb els mars de la lluna, quan Galileu i contemporanis en observar-la creien que les grans extensions de color més fosc eren mars i així els varen anomenar.

Lògicament en el repàs a les constel·lacions no parlaré d'aquelles que transiten per l'hemisferi sud, tampoc d'aquelles que surten tant al sud que si provo de fotografiar-les em surt una bonica foto de color blanc a causa de la gran dispersió de llum de les ciutats de la costa i Girona.

Ja que disposo de material fotogràfic, fruit d'aquests vuit o nou anys de treballar amb un equip de fotografia mig acceptable per captar objectes sota un cel la majoria de les nits fet una barraria entre l'excés de llum i últimament des del 2020, el que faltava pel duro, les deixalles dels avions.

Doncs com deia, ara que tinc més material fotogràfic, podré tocar el tema de les constel·lacions una miqueta més a fons.

L'any 2018 ja vaig tocar el tema mitològic, però llavors no comptava amb tot el material d'ara, l'enfocament mitològic el vaig treure perquè venia bé, ja que uns anys enrera havia fet un viatge a Roma i disposava de material fotogràfic tret d'allà.

Certes estrelles massives en acabar el seu material que les mantenia activés, exploten i escampen el seu material formant nebuloses que anomenem planetàries, nom que ve de lluny quan els antics astrònoms en observar-les interpretaven que eren formació de planetes, el mateix ha passat amb els mars de la lluna, quan Galileu i contemporanis en observar-la creien que les grans extensions de color més fosc eren mars i així els varen anomenar.

Doncs com deia, ara que tinc més material fotogràfic, podré tocar el tema de les constel·lacions una miqueta més a fons.

L'any 2018 ja vaig tocar el tema mitològic, però llavors no comptava amb tot el material d'ara, l'enfocament mitològic el vaig treure a la llum perquè venia bé, ja que uns anys enrera havia fet un viatge a Roma i disposava de material fotogràfic tret d'allà.

Doncs començarem per la primera constel·lació i per ordre alfabètic.

Andròmeda:

És una constel·lació de tardor, a sota d'ella hi té Pegasus el cavall alat, Pisces i el Triangle, a l'esquerra hi té Perseu, a la dreta el Llangardaix i a sobre Cassiopea.

L'estrella alfa és Alpherazt, l'objecte principal és la gran galàxia d'Andròmeda o M31- NGC 224.

M 31 és la nostra galàxia veïna situada a 2,5 milions d'anys llum. Dues galàxies més petites giren al seu voltant la M 110 i M 32 la més petita.

Dins la constel·lació també hi trobem el cúmul obert NGC 752.

Mitologia:

Andròmeda és la filla de la nimfa Cassiopea i de Cefeu rei d'Etiòpia. Cassiopea va arribar a dir que tan ella com la seva filla eren d'una bellesa superior a les Nereides (divinitats marines)

Aquestes es van anar a queixar al deu del mar Poseidon, demanant-li justícia per el què havia dit la reina d'Etiòpia, vet aquí que el deu va enviar una gran inundació al país i alliberà un monstre marí que causava estralls entre homes i animals.

Van consultar l’oracle i aquest els va dir que per acabar amb les desgràcies, s'havia d'oferir a la princesa Andròmeda perquè fos menjada pel monstre. Així doncs, la van lligar a una roca al costat del mar i quan el monstre estava a punt de cruspir-se-la aparegué l’heroi Perseu al damunt del cavall alat Pegasus que venia de matar a un altre monstre, la Medusa, tallant-li el cap, aquesta Medusa convertia en pedra a tot aquell que gosava mirar-la, va ficar el cap en una saca i va sortir volant, en aquestes quan passava sobre la princesa estacada a la roca, veien el panorama amb el monstre marí pel mig, es va acostar al bitxo i li va ensenyar el rostre de la Medusa que automàticament el va convertir en pedra.

Fins aquí la història d'Andròmeda que acaba en casament amb el Perseu i tingueren molts fills, cosa molt natural i pròpia de dos enamorats.