Fotografía astronómica 21-10-2025

 

Camelopardalis--Girafa:

Constel·lació circumpolar, a l'abast en visual i fotografia els mesos d'hivern, no és una constel·lació que tingui objectes destacats, com la majoria compta amb diverses galàxies amb poc atractiu a causa de la seva llunyania, però vaja si jo tingués un telescopi amb una obertura superior a 200 mm i disposes d'un indret amb contaminació lumínica mínima, la majoria d'aquestes galàxies serien fotografiables. Els seus limits son pel nord Ursa Minor, a l'est Drac i Ursa Major, a l'oest Cassiopea i Cefeu i al sud Perseu, Auriga i Linx.

Doncs bé, aquesta constel·lació només té dos objectes que poden tenir algun interès per l'afeccionat a la fotografia o a l'observació, el cúmul NGC 1502 i la galàxia NGC 2403, el cúmul es troba al final d'una riada d'estrelles anomenada Cascada de Kemble i la galàxia, perquè potser és l'única que amb uns 80 mm i un cel fastigós de contaminació, proporciona una taca blanca una mica més gran que les altres.

Mitologia: És una constel·lació de nova falca i no compta amb mitologia.

Coma Berenices:

Constel·lació primaveral, està en un indret on sembla que les galàxies les hagin sembrat com aquell que sembra blat, sobretot a la zona baixa on les reparteix amb Virgo que també Déu-n'hi-do, aquesta encara la supera, ja en parlarem en el seu moment. Tothom que tingui el programa WWT (World Wide Telescope) que és un programa realista, perquè està fet amb infinitat de fotografies que ocupen tot el cel visible, veurà que Coma Berenices i Virgo tenen galàxies per donar i vendre. De messiers en té vuit, el 53,64,85,88,91,98,99 i 100, d'ells solament un és un cúmul globular, el 53, la resta són galàxies.

Els seus veïns són al nord, Canes Venatici, a l'est Bootes, a l'oest Leo i al sud Virgo.

Mitologia:

Coma Berenices fa referència a una cabellera o perruca que tenia l'esposa de Ptolemeu III rei d'Egipte també anomenat Evergetes que vol dir El benefactor de la dinastia Ptolemaica.

Aquest rei va passar molt de temps fent la guerra contra el rei de Síria Seleuc II, per una qüestió de venjança.

Mentrestant la reina Berenice ho passava molt malament patint pel seu espòs fins al punt que un bon dia va anar al temple d'Afrodita (deessa grega) i li va prometre que si el seu marit tornava sa i estalvi ella deixaria la seva cabellera al temple en agraïment a la deessa.

Vet-ho-aquí que el marit va tornar en perfecte estat i ella va tornar al temple per complir el promès.

La cabellera va quedar al temple d'Afrodita, però mira per on, aquell mateix dia la cabellera va desaparèixer misteriosament sense deixar rastre.

No vegis l'enrabiada del rei Ptolemeu i la seva esposa quan se'n van assabentar.

Algunes veus van fer córrer que el robatori havia estat fet per algun sacerdot del temple de Serapis

enfurismat perquè la donació havia estat feta a una deessa grega i no a una egípcia.

Era tal el malestar que tenien el Ptolemeu i esposa, que un astrònom de l'època, amb renom, el savi Conón de Samos, amic del també famós Arquimedes de Siracusa, va visitar als reis per mostrar-los una agrupació d'estrelles que havia aparegut al firmament misteriosament i que sense dubte havia estat transportada allà per la deessa Afrodita, ja que era la deessa a qui havia estat oferida.

Posteriorment, el savi astrònom va dibuixar una llarga cabellera d'estrelles en el globus celeste del museu d'Alexandria i tots contents.

                                                  Alguns dels objectes de la constel·lació