Del passat al present

 Orió: Molts són els objectes d'aquesta constel·lació, tres Messiers M42,M43 i M78, uns quants cúmuls oberts i diverses nebuloses d'emissió i reflexió, entre les nebuloses hi ha NGC 2024 de la Flama i la Barnard 33 del Cavall situada a la nebulosa IC 434. L'estrella Alfa és Betelgeuse, una supergegant roja situada entre 500 i 650 a.l., que passa pels moments finals de la seva vida si és que no ha fet ja el pet. Amb una mica de sort, d'aquí a 500 o 650 anys ho sabrem, però, l'estrella més brillant de la constel·lació és Rigel, una supergegant blava ubicada a 860 a.l. de la terra. El veïnatge d'Orió pel nord hi ha Gemini i Taure, pel sud Lepus i una mica d'Eridano, per est Monoceros i per l'oest la part baixa de Taurus i un altra part d'Eridano. Mitologia: Hi ha dues o tres versions que expliquen l'origen, la vida i la seva mort, veiem l'origen: Zeus, Posidó i Hermes decideixen visitar a una persona gran anomenada Hireu que mai no va poder ten...

 Monoceros: Constel·lació hivernal amb l'estrella alfa de nom Lúcida, una gegant taronja 60 vegades més lluminosa que el nostre sol, de magnitud +3,94 situada a una distància de cent quaranta-quatre anys llum. Té per veïns al nord Geminis i Canis Minor, al sud Canis Major i Puppis, a l'est Hydra i a l'oest Orió. Conte una bona colla de cúmuls oberts, alguns de mida molt petita, un Messier el 50 i algunes nebuloses molt guapes com la Roseta, la Gavina i la nebulosa del Con amb el cúmul NGC 2264 anomenat arbre de Nadal. A la pàgina hi poso una bona representació d'aquests objectes captats aquests últims anys, però, encara me'n falten alguns que difícilment els pugui aconseguir, ja que el cel, més ben dit l'atmosfera ha fet un canvi des del 2020 capa qui, sense contar l'augment de la contaminació lumínica. Abans del 2020, rar era el més, tant estiu com hivern, que no hi hagués de tres o quatre nits serenes i en condicions per fer fotografia nocturna, actualment...