Fotografía astronómica 26-2-2026

 Perseus.

Constel·lació de tardor.

El nom de la seva estrella alfa és Mirfak, situada a cinc-cents noranta anys llum de la terra.

Els seus veïns són al nord, Camelopardalis i Casiopea, al sud, Taurus i Aries, a l'est,Auriga i a l'oest,Triangle i Andromeda.

La constel·lació conte un grapat de cúmuls oberts, entre ells un doble cúmul que per a ell sol ja paga la pena de visitar-la; També conte un parell de Messiers concretament M 34 i M 76, el primer un cúmul obert i el segon una petita planetària, també i trobarem una nebulosa allargada de nom Califòrnia, anomenada així per la seva similitud amb aquest territori Americà.

Mitologia:

El personatge de Perseu és ben conegut per algunes pel·lícules de cinema com Furia de Titans, Ira de Titans o Perseu l'invencible i altres de dibuixos animats.

No exposaré aquí tota la vida del personatge perquè ocuparia molt, però sí el més representatiu.

Perseu era fill de Zeus i de Dánae, en arribar a l'edat adulta, per ordre del rei Polidectes senyor de Serifo, va emprendre la missió de matar a la Gorgona Medusa que tenia el poder de convertir en pedra a tot aquell que goses mirar-la. Perseu que comptava amb l'ajut dels déus en particular d'Atenea, Hermes i Plutó li van ensenyar com arribar al país on habitaven les Gorgones, a més Atenea li va regalar un escut brunyit com un mirall que el va fer servir per veure la Medusa sense mirar-la directament a la cara, Hermes el proveí d'una espasa de diamant i un calçat volador i Plutó li va donar un casc que en posar-se'l el feia invisible.

Armat amb aquestes meravelles Perseu es posa en marxa cap al país de les Gorgones, després de diverses aventures pel camí per fi hi arribà.

Mirant a través de l'escut-mirall troba a les tres Gorgones dormin. De les tres solament Medusa era mortal, per cabells al cap hi tenia serps repugnants i verinoses, Perseu, treu l'espasa de la baina i sense pensar-so dues vegades li fum patacada i ja tens a la Medusa amb el cap per terra.

Tant punt la sang va tocar el terra, van néixer el cavall Pegàs i un gegant de nom Crisaor.

Tot seguit, mirant sempre a través del mirall, va agafar el cap de Medusa i el va ficar dins un sac, després es va calçar les espardenyes voladores i va sortir d'allà com si fos un pardal.

Volant, volant, quan passava per terres d'Etiòpia on regnava el rei Cefeu, va contemplar una guapa noia estacada al costat del mar i un monstre marí disposat a cruspir-se-la.

En veure el perill que corria la noia va dirigir les espardenyes en direcció al monstre amb el cap de Medusa a les mans, automàticament el monstre es va convertir en pedra. No cal dir que Perseu no va perdre el temps i es va casar amb la noia que era Andròmeda filla de Cefeu i Cassiopea.