Fotografía astronómica 30-3-2026

 Ursa Major:

Constel·lació Circumpolar, però, són els mesos d'abril i maig quan ha completat el gir per la zona polar i es presta millor per fotografiar-la.

En són uns quants d'objectes els que té la constel·lació sobretot Messiers, com ara M81, M82, M97, M101 i M108 que tret del 97, una planetaria, la resta són galàxies, també té unes quantes galàxies NGC de caràcter més feble que els Messiers.

Per veïns té al costat nord a Draco i Camelopardalis, al sud Leo Minoris, a l'oest Bootes i Canes Venatici i a l'est Linx.

L'estrella Dubhe Alpha Ursae Majoris no és l'estrella més brillant mg.1,79, la més brillant és Alioth Epsilon Ursae Majoris mg 1,76

Mitologia:

Tan sols he trobat una referència pel que fa a l'osa major i és la història de Calisto filla de Licaó rei d'Arcàdia, fou una de les nimfes del grup d'Artemis o Artemisa deessa de la Caça.

Calisto era precisament una de les favorites i més estimada per la deessa, Zeus (que ja sabem era del morro fort) estava enamorat de la noia i per aconseguir-la va adoptar la figura de la deessa Artemisa i així es va poder unir a ella.

El fet és que d'aquesta unió va néixer un fill que li van posar per nom Àrcade i quan Artemisa es va assabentar que Calisto havia trencat el vot de virginitat, la va expulsar, per altra banda, Hera esposa de Zeus, la va convertir en osa i la pobra noia no va tenir més remei que començar una vida solitària pels boscos de la regió.

Van passar els anys, Àrcade, el seu fill, convertit en un jove i valen caçador, un dia mentre caçava es va trobar al bosc amb la mare, ell ignorant qui era, va estar a punt de ferir-la perquè la mare en veure el seu fill va quedar quieta i gemegant, per sort apareix Zeus i converteix al fill en un os i tot seguit se'ls emporta al cel i els posa al firmament on des de llavors formen les constel·lacions d'osa major i menor.

Però la història no acaba aquí, Hera, amb el que ha fet Zeus veu fallida la seva venjança i demana a Posidó deu del mar, que no permeti a aquestes constel·lacions acostar-se a l'oceà cap al tard per descansar, obligant mare i fill a estar sempre pel cim de l'horitzó com càstig pel seu pecat.

Així Hera també va venjar-se del seu marit per la falta de fidelitat a ella.