Fotografía astronómica 15-8-2026

 Una petita exposició per explicar com vaig viure jo l'eclipsi del passat dia 12 des del meu terrat on tinc muntat el meu observatori astronòmic. Com que l'observatori el tinc operatiu per poder captar tot el cel de nord a sud passant pel zenit, l'oest no és visible a causa de la paret de la casa que priva aquesta visió, no obstant pel lateral nord del terrat sí que tinc visió cap a l'oest, així que vaig muntar el telescopi de 200 mm en vistes a l'oest. Aquest telescopi és el que utilitzo normalment per fotografiar el sol i la lluna a més també hi vaig muntar un binocle 11x80 pels familiars que ho volguessin veure.

Al telescopi li tinc muntat un reductor de focal que proporciona uns 160 mm suficient per veure amb detall les taques solars i la superfície lunar (lògicament això quan està il·luminada, no el dia de l'eclipsi que no es pot veure la seva superfície). El sol el dia 12 estava pràcticament sense taques tret d'un parell o tres puntets gairebé inapreciables.

Cap a les set de la tarda vaig començar a muntar la paradeta, el sol no era visible perquè estava tapat per un gran núvol però, a la dreta d'aquest núvol el cel es veia net, per la qual cosa vaig pensar que el desplaçament natural del sol el portaria cap a la zona neta.

Així va ser, quan va sortir, el festival ja havia començat, però tot preveia que durant una estona veuríem el desplaçament de la lluna sobre el disc solar.

L'horitzó no era net de núvols, una franja força ample s'estenia rere la muntanya, encara faltava una mica per arribar a la totalitat i a poc a poc sol i lluna es van començar d'endinsar dins aquella nuvolositat que hi havia a l'horitzó.

Així es va acabar el festival sol-lluna per tots aquells que s'ho miraven des de la zona on jo tinc casa meva.