Fotografía astronómica 22-9-2026

 

La constel·lació Corona Boreal és una parcel·la petita situada entre Hèrcules i Bootes que en qüestió d'objectes poca cosa pot oferir tret de les concebudes galàxies que pràcticament són per tot arreu.

L'únic objecte rellevant és un cúmul de galàxies de nom Abell 2065 que per observar-lo és precís un telescopi de força potència. L'estrella alfa és Alphecca la més brillant de la constel·lació, situada a setanta-cinc anys llum i amb magnitud +2.21.

Un altra constel·lació també més aviat petita és Delphinus o el Dofí, entre els objectes que hi podem trobar hi ha un parell de cúmuls globulars NGC 706 i NGC 6934, i alguna planetària tots ells de difícil observació perquè es veuen molt petits com també les diverses galàxies que hi ha. L'estrella alfa és Sualocin i és la segona estrella més brillant, la primera és Rotanev Beta Delphinus, mentre que Sualocin té una magnitud de +3,77, Rotanev en té +3,63.

Sualocin és una estrella múltiple amb set components, però, dues d'elles formen un sistema binari.

                                                                 Corona Boreal







                                                                      Delphinus








Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fotografia astronòmica 13-4-19

Imagen
Feia dies que no donava un cop d'ull al sol, normalment dia per altre li faig una mirada, a veure si dintre la gran dormida  a la qual  ens  té   acostumats , fa algun  estossec , aquests últims vuit dies de cels  ennuvolats  l'he deixat de banda fins que ahir, amb aquell dia tan brillant que va fer, em va venir al cap "Hauries de mirar el sol". I si, ha fet un  estossec , una bona taca de dimensions respectables es pot veure una mica més amunt de la regió central,  això  vol dir que la taca ja porta uns quants dies en funcionament.  A la  pàgina  Web  Space  WeatherLive.com, dedicada al seguiment diari del sol, especifica la taca com a regió 2738. La taca pot semblar petita i ho és en comparació amb altres que ha tingut, però segurament és similar a la terra o superior. Comparació Sol planetes.
Leer más

Fotografia astronómica 14-5-2023

Imagen
  El passat dia vuit d'aquest mes, l'últim dia  en què  els fumigadors s'hi van fer a base de bé, deixant un cel totalment  emblanquinat , oh, sorpresa, cap al vespre el cel tenia un aspecte que semblava que es podia fer alguna cosa respecte a la fotografia nocturna. Que consti que els fumigadors no han tornat a fer acte de  presència , des  d'aquell  dia, potser tenen remordiment de  consciència  i s'han dit "  Va, deixem que els  hi plogui  una miqueta  perquè  no digin que nosaltres tenim la culpa de la sequera". Bromes a par, i tornant al dia vuit, un cop vaig tenir la paradeta desplegada, veig que els estels que es podien veure eren  les   Alfàs  més lluminoses com Capella, Artur,algunes del Lleó i poca cosa més, per  cert,  que la polar no era visible, la  pàtina  blanca que queda  després  d'un dia de fumigació, fa que la majoria de les estrelles menys lluminoses no ...
Leer más

Fotografía astronómica 22-6-18

Imagen
CÚMULS GLOBULARS Hem parlat de cúmuls oberts, sabem que s'originen dins els núvols moleculars de la galàxia, que quan neixen ho fan en grups que oscil·len de cent o menys, a milers d'estrelles, que un cop fora del núvol tenen tendència a separar-se i a escampar-se per la galàxia. Fins aquí s'entén. Tot està dintre d'una lògica, però i els cúmuls globulars? Aquests objectes han estat el mal son de l'astronomia perquè no s'entenia ben bé com s'havien format, i encara avui dia em sembla que la cosa no està prou clara. En alguns escrits d'astronomia s'explicava que els cúmuls globulars eren objectes antiquíssims formats poc després del Big Bang i que alguns tenien una edat pròxima als 20.000 milions d'anys, cosa que no lliga res amb l'edat predita del Big Bang que és d'uns 13.700-15.000 milions a tot estirar.  Altres investigacions han donat edats per alguns cúmuls d'entre 10.000 i 13.000 milions d'anys, que ja és més raonable ...
Leer más