Fotografía astronómica 30-10-2026

 

Constel·lació Lynx

Poca cosa ens ofereix aquesta porció del cel circumpolar quan la podem veure els mesos d'hivern entre gener i març.

A part de les galàxies de difícil observació per equips petits, té un cúmul globular de magnitud aparent 10,4 que fa que en observació i fotografia doni un resultat d'imatge com si fos una estrella més, quan en realitat aquest cúmul és un dels més grans de tots els que es poden veure, però a causa de la seva llunyania entre 269.000 i 293.000 anys llum fa que resulti petit.

Quant a l'estrella alfa de la constel·lació, no té nom, és Alpha Lyncis de magnitud +3,14 està situada a 222 anys llum de distància.

Constel·lació Monoceros (Hivernal)

Monoceros o Unicorn, sempre que miro aquesta parcel·la del cel, el seu dibuix o contorn en fa pensar en una càmera del tipus DSLR, que és el tipus de màquina que jo faig servir. En aquesta parcel·la hi trobarem un bon grapat d'objectes alguns d'ells molt interessants d'observar i fotografiar, només té un objecte Messier, el cúmul obert M50 o NGC 2323 situat a tres mil anys llum i una magnitud de 5,9. De cúmuls n'hi ha molts del tipus obert, però, també té nebuloses com la Roseta, una gran regió H II de forma arredonida i dins el seu pou en la part central hi ha el cúmul obert NGC 2244.

Aquesta nebulosa es troba a una distància de 5200 anys llum i la seva magnitud és de +9,0. A la part baixa de la constel·lació hi ha una nebulosa compartida amb la veïna Canis Major anomenada La Gavina que també resulta un objecte de interès per la fotografia.

A la part alta per sobre de Roseta també hi ha un altra nebulosa bastant extensa i un cúmul anomenat Arbre de Nadal NGC 2264, sota el cúmul, una figura nebulosa de forma cònica amb una estrella situada en el seu vèrtex que se'n diu Nebulosa del Con.

L'estrella alfa és Lúcida Alpha Monocerotis de magnitud +3,94 i distanciada cent quaranta-quatre anys llum.

                                                                           Lynx






                                                                        Monoceros






                                   Fotografía feta amb el tub de 61 mm  (blanc i negra)     
































Encare tinc per fer uns quants objectes a Monoceros, a veure si aquest hivern el temps acompanya per tenir-los tots, tots el que jo puc haver esclar.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fotografia astronómica 14-5-2023

Imagen
  El passat dia vuit d'aquest mes, l'últim dia  en què  els fumigadors s'hi van fer a base de bé, deixant un cel totalment  emblanquinat , oh, sorpresa, cap al vespre el cel tenia un aspecte que semblava que es podia fer alguna cosa respecte a la fotografia nocturna. Que consti que els fumigadors no han tornat a fer acte de  presència , des  d'aquell  dia, potser tenen remordiment de  consciència  i s'han dit "  Va, deixem que els  hi plogui  una miqueta  perquè  no digin que nosaltres tenim la culpa de la sequera". Bromes a par, i tornant al dia vuit, un cop vaig tenir la paradeta desplegada, veig que els estels que es podien veure eren  les   Alfàs  més lluminoses com Capella, Artur,algunes del Lleó i poca cosa més, per  cert,  que la polar no era visible, la  pàtina  blanca que queda  després  d'un dia de fumigació, fa que la majoria de les estrelles menys lluminoses no ...
Leer más

Fotografia astronòmica 13-4-19

Imagen
Feia dies que no donava un cop d'ull al sol, normalment dia per altre li faig una mirada, a veure si dintre la gran dormida  a la qual  ens  té   acostumats , fa algun  estossec , aquests últims vuit dies de cels  ennuvolats  l'he deixat de banda fins que ahir, amb aquell dia tan brillant que va fer, em va venir al cap "Hauries de mirar el sol". I si, ha fet un  estossec , una bona taca de dimensions respectables es pot veure una mica més amunt de la regió central,  això  vol dir que la taca ja porta uns quants dies en funcionament.  A la  pàgina  Web  Space  WeatherLive.com, dedicada al seguiment diari del sol, especifica la taca com a regió 2738. La taca pot semblar petita i ho és en comparació amb altres que ha tingut, però segurament és similar a la terra o superior. Comparació Sol planetes.
Leer más

Fotografía astronómica 22-6-18

Imagen
CÚMULS GLOBULARS Hem parlat de cúmuls oberts, sabem que s'originen dins els núvols moleculars de la galàxia, que quan neixen ho fan en grups que oscil·len de cent o menys, a milers d'estrelles, que un cop fora del núvol tenen tendència a separar-se i a escampar-se per la galàxia. Fins aquí s'entén. Tot està dintre d'una lògica, però i els cúmuls globulars? Aquests objectes han estat el mal son de l'astronomia perquè no s'entenia ben bé com s'havien format, i encara avui dia em sembla que la cosa no està prou clara. En alguns escrits d'astronomia s'explicava que els cúmuls globulars eren objectes antiquíssims formats poc després del Big Bang i que alguns tenien una edat pròxima als 20.000 milions d'anys, cosa que no lliga res amb l'edat predita del Big Bang que és d'uns 13.700-15.000 milions a tot estirar.  Altres investigacions han donat edats per alguns cúmuls d'entre 10.000 i 13.000 milions d'anys, que ja és més raonable ...
Leer más