Del passat al present

  Última remesa del treball fet el final de l'agost passat fins que el temps ha canviat i ja no he pogut continuar, d'ara endavant la lluna s'imposarà i  adios   muy   buenas  fins que el temps i la lluna ho permetin. Quant al cel, de mica en mica el triangle d'estiu que ara entre 10 i 11 hores el tenim clavat al zenit, s'ira desplaçant cap a l'oest i en qüestió de pocs dies la paret del terrat on tinc l'emplaçament de l'observatori em privarà de la seva vista i malament que no fos així, perquè així ha estat sempre, representaria que la terra ha plegat de girar i de donar voltes a l'estrella, cosa improbable perquè la terra ja té el camí après fa molt de temps. Afortunat qui tingui l'observatori amb vista als quatre punts cardinals, que ja és difícil , però ,  vaja  no impossible, primera perquè tot l'any gaudiria de les sortides i postes per l'horitzó est-oest de les constel·lacions, tant per visual com per fotografia i segona perquè no

  Mentre la lluna estava  activa  aquests dies passats, he aprofitat per canviar el tub de  80 mm   pel  de  60 mm  que  és  més efectiu  en l'àmbit d' amplitud de camp, es perd una mica de resolució dels objectes que es veuen una mica més petits  però  es guanya en perspectiva o ampliació de camp visual. Ara ja  està  operatiu, en aquests últims dies  en què  la lluna surt a partir de les dotze de la nit  sobretot  els dies vint-i-set i vint-i-vuit he aprofitat que el cel  estava  mig potable, per començar a disparar sobre les constel·lacions que ara mateix les tenim entre deu i dotze de la nit, en ple zenit. Ahir dia vint-i-nou, els avions que han estat un parell de mesos sense operar  ( quan dic operar vull dir llençar merda literalment) doncs han  tornat  a la feina i ho veig molt  difícil  que arribada la nit es  pugui  fer alguna cosa. Una reflexió per tots aquells que no creuen en la  geoenginyeria  provocada per aquests avions, "  on  estaven  aquests avions, els d