Ahir
21 de Novembre, vam tenir la passejada una mica més fresca que
altres dies. La primera geladeta de
la temporada de tardor, acompanyada d'una tramuntana fina es va fer
sentir, per sort el sol va equilibrar la balança i la fresca no va
ser tan accentuada.
De
fet la tardor ja està molt avançada i el que són nit i matinades,
d'ara endavant seran frescs, és qüestió de marxar ben equipats amb
roba d'hivern, però això, ara que el sol al pic del dia encara té
força, també és un perill, perquè ens traiem la roba donant peu a
què els refredats i mals de coll facin de la seva, tot i que amb la
nova pandèmia, aquests refredats i mals de colls passaran a
ser Covids.
El
món està canviant, bé el món no, nosaltres la gent, estem
canviant (o ens fan canviar) les normes, això de refredats i mals de
coll, angines i altres està passant a la història, ara és
Covid.
Fa
quatre dies, anant pel carrer, senties a la gent que estava una mica
refredada, esternudar o estossegar, eren gestos que entraven dintre
de la normalitat, sempre de tota la vida havia estat així.
Ara, Déu nós
en guard si
ens ve un esternut, farem tot el que es pugi perquè no passi, així
com fer el més mínim estossec, les mirades de la gent que hi hagi
per allí es concentraran en la teva persona i serà com si els
sentissis parlar. "Valga'm Déu aquest home, no sé com gossa
sortir al carrer amb les carretades de virus que està deixant anar"
I tan sols fa
quatre dies, aquests que pensen així, també ho feien.
Em
sembla que en tenim per temps abans no
podrem tornar a tossir altre
cop lliurement com
una cosa natural com ha estat sempre.
