Fotografía astronómica 13-1-19

Les constel·lacions que al mes de gener tenim a l'abast són, varies, jo exposo les que el meu terrat em deixa veure, doncs la paret de la casa limita i molt la visió cap a l'oest.
Les hores en què jo practico l'astrofotografia en mesos d'hivern normalment són a partir de les set de la tarda-nit, ara al principi de gener, fins cap les nou, a mesura que el dia es va estirant, cada cop es va fent fosc més tard el que fa que m'hi posi més tard i plegui també més tard.
Així doncs ara tenim les clàssiques de l'hivern com Auriga, Taure, Gemini, Orió, Can Menor i al febrer si afegiràn Monoceros, Can Major i Lepus que hauran pujat una mica de latitud.
L'arribada de la tramuntana a estat perfecte per netejar l'atmosfera de calitges i humitats que limitaven la presa de nebuloses i objectes febles a la visió, també la disminució de la bombolla de llum nadalenca ha minvat, tot plegat fa que sigui més gratificant la pràctica de l'astrofotografía.
En aquest últims dies he procurat fer unes quantes fotografies, que aniré penjant a mesura que les vagi arreglant i netejant, doncs com ja he explicat en alguna altra ocasió la màquina fotografica amb la que faig les captures, és una màquina normal DSLR, amb el filtre IR no corregit, millor dit no és una màquina per fer captures de cel profund, el que fa que les nebuloses no quedin ben reflectides. Tan sols l'hi he aplicat un sistema de refrigerat per l'estiu perquè si no seria impossible fer una foto en condicions quan intensifica la calor.

Sortida de la nostra estrella.

Per fer aquesta fotografia he fet servir un ISO de 1600 i un minut d'exposició. La ubicació queda molt en la foscor, la tela negra que poso al voltant deixa passar una part de la llum del carrer i el cel ha quedat totalment blanc a causa de la llum que encara puja dels carrers.

Nebulosa planetaria NGC 7354 vista per un telescòpi de veritat.

Així veu el meu telescopi la nebulosa del Mag

I així la veu un telescopi de veritat

Natura 9-1-2019

Bé, ja ens hem polit les festes de Nadal, cap d'any i Reis com aquell que res. Jo, per fer honor a l'estació hivernal, estreno l'any amb un bon refredat d'aquests tipus gripal amb ploranera inclosa que et deixa els ulls que sembla que has tingut un combat de boxa, de fet les patacades ja hi han estat doncs el virus aquest any porta un garrot que atonyina d'allò més.
En fi cada any i de manera regular en fa la visita, per tant no és una cosa d'altre món.
Sembla que per fi han arribat les glaçades, la majoria de la gent com és lògic, preferiria un temps una mica temperat, però en realitat és molt convenient que almenys durant un mes caiguessin fortes glaçades, ja que són beneficioses per destruir o almenys apaivaga les plagues del camp.
Tampoc li va malament a la sembrada i a la terra, alguna nevada que aporta humitat i aïlla de la glaçada els nous brots.
Les fotografies d'avui estan molt dedicades a l'atmosfera, que durant aquests últims dies pel que fa a les sortides i postes de sol, han estat molt acolorides.

El punt lluminós de la dreta de la imatge és Venus.

Niu de l'eruga de pi sobre un cedre.

Al voltant de Nadal aquest roure encara està ben vestit.

Des d'el Puig Clarà.