Del passat al present

  Adéu primavera, benvingut estiu, esperem que sigui benèvol i que si, que faci caloreta, però, que sigui suportable i no ocasioni cap patiment a la gent. Les fotografies ja deixen veure que la verdor va minvant cap al groc daurat dels camps i per mala sort els recs no porten el cabal d'aigua necessari per refrescar l'ambient i aviat ni per evitar la set de la majoria de bestioles que la trobaran a faltar. Al pic de l'estiu, sempre s'agraeix una passejada vora qualsevol rierol sentint cantar l'aigua, a l'ombra de la flora pròpia del lloc, cosa que si aquest rierol està sec, ja no és el mateix. Ja des de ben jove he tingut la inclinació d'anar a fer llargues passejades, amb els companys, pels rius que teníem més a la vora com són el Llierca i el Borró, això durant els anys que vaig viure a Tortellà. I a l'estiu aprofitàvem les gorgues d'aigües cristallines per banyar-nos i refrescar-nos. La majoria del jovent del poble arribat el diumenge després

  Aquests últims dies hem tingut l'atmosfera una mica més neta en comparació a la que ens tenia acostumats des de feia mesos blanquinosa i enganxosa. No és aquell cel estelat en què les constel·lacions es veuen perfectament, però bé " es   lo que   hay " Disposat a treure les teranyines de l'observatori, preparo la paradeta i a captar trossets de cel que prèviament tenia triats com faig sempre, m'endinso en les constel·lacions que tenim a sobre i vaig triant els objectes que més en criden la curiositat. Però vet aquí que la càmera petita del guiatge, la QHY5  mono , que la tinc pràcticament des del principi en què vaig començar a fotografiar el cel, cau fulminada i per més que he intentat de reanimar-la no he tingut res a fer. Vaja  problema, i com diuen per  castella  "a  rey   muerto ,  rey   puesto " en demano un altre i sant  torne mi. Però les coses no són tan fàcils, la nova càmera no és com la que tenia encara que molt igual, el dia de l'estre