Del passat al present

  El Pla de l'Estany és una comarca petita, però ben proveïda de camps i boscos molt atractius ara en temps de plandemia, ai, perdó, vull dir pandèmia (en què estaria pensant), com dic ben proveïda de camps i boscos on poder sortir a passejar i respirar aire pur, Millor sortir cada dia, però si no, un parell de vegades a la setmana, fer exercici amb respiracions profundes, com hem fet tota la vida, menjar bé i bellugar les cames, és una bona manera de carregar el sistema immunitari, l'exercici porta al cansament i arribada la nit el cos demana repòs per carregar piles per l'endemà. A la meva edat, tinc molt ben apresa la lliçó, de jovenet i després de no tan jove, sempre he tingut com a mínim un dia a la setmana per sortir amb algun amic o amics a fer un tomb per la muntanya, res més gratificant que una llarga marxa pel camp o muntanya parant una estona per l'esmorzar i fer petar la xerrada, no cal dir que la màquina fotogràfica captava tot allò que em cridava l'ate

  Encara que la majoria de la gent tingui la impressió que aquest mes de gener fa fred, que sí que en fa, però de dia fa sol i les nits són serenes, perquè glassa o hi ha gelada, semblaria que les nits haurien de ser propícies per la fotografia del cel,  doncs  no, la fotografia del cel és molt delicada, requereix una atmosfera neta de qualsevol rastre de boira o humitat, no parlem de la contaminació  lumínica  que  és  el mal del nostre temps,  altra cosa  és l'observació que no és tan delicada. Per cert que ara deu fer un parell d'anys, o potser no tant, van canviar les  lluminàries  dels carrers i en comparació a les  lluminàries  antigues la cosa ha millorat molt, no  és  perfecte  però  ha millorat. En el seu dia vaig  felicitar  l'ajuntament de Porqueres, que  és  el que  em pertoca , per la feina ben feta,  però  així com aquell dia els vaig felicitar, avui els hi dic que l' assumpta  de la contaminació ha fet un pas  enrere  a la zona de la plaça  de l'Onze

  Déu ni do com colla el fred, sortir a passejar al matí cap a les nou és tot una proesa, la veritat és que ara no surto cada dia, sobretot si veig que fa aire, ja que per molt abrigat que vagis el fred a la cara i les mans és difícil de controlar, al cos difícilment passis fred, avui dia amb aquests tipus d'abrigalls que hi ha, com dic és difícil. Ara l'hivern, quan fan aquests dies tan enfredorits, en ve a la memòria una de les vegades en què fèiem el viatge de tornada de França, amb el meu germà, a cavall d'una Vespa, també era els volta'ns de Nadal (això ja fa un fotimer d'anys), la zona d'on vàrem sortir, un poblet molt a la vora de Perpinyà estava sent ventejat per una tramuntana d'allò més fina. Anàvem guarnits amb jerseis i gavardina i a sota d'aquesta ens vam folrar de papers de diari, per descomptat que la bufanda ens arribava fins als ulls. La Mare de Déu! El fred que vam passar aquell dia no l'he tornat a sentir mai més, si haguéssim ting