Del passat al present

  Molta amenaça de pluja, però no cau, no podem dir que no cau ni una gota perquè aquesta setmana passada un dia en van caure tres i un altre cinc, o sigui que ara la pluja va en comptagotes. Mare de Déu com ha canviat el temps, hem passat pràcticament de quasi tot el segle vint que plovia amb una regularitat de rellotge, al segle vint-i-u on haurem de reinventar les processons per pregar una mica d'aigua. De tota manera tampoc ens hem d'alarmar,  perquè  no fa  tants  anys que  també   passàvem  per una  circumstància  similar, i es parlava de fer venir l'aigua de  França , cosa que els  francesos  no els hi feia cap  gràcia  i mentre  estàvem  en aquesta  tessitura  va començar a ploure que semblava que el cel ens cauria al damunt. La cosa va quedar així, ja no es va parlar més dels  francesos . Tant de bo un dia d' aquests  s'obrin els cels i caigui el  líquid  element de forma abundosa cosa que contribuiria a mitigar la  sequedat  dels nostres boscos i de pas re

  Avui 17-8-2021, tot passejant he contemplat el Pirineu i l'he vist clar i sense calitja cosa que aquests últims dies d'extrema calor es veia amb dificultat a causa de la calitja existent. En dies així, arribada la nit, el cel invita a contemplar-lo encara que només sigui a ull nu, però si es disposa d'algun dispositiu òptic, binocles o telescopi, encara millor perquè es pot aprofundir en el detall. A l'horitzó sud-est els planetes Júpiter i Saturn brillen com si fossin dues estrelles més i a l'horitzó oest, Venus es troba a primera hora de la nit, quasi a punt d'ocultar-se. La lluna que ja fa uns dies va començar el seu periple molt a la vora de Venus, es va separant quedant enrederida del planeta a mesura que va agafant lluminositat, pràcticament en l'estat actual ja començaria a complicar la fotografia del cel profund, és qüestió  doncs  de deixar aquesta pràctica per quan la seva sortida sigui més enllà de les dotze de la nit. Precisament les constel·la