Del passat al present

  El dia 28 de maig passat, es varen obrir els cels i em van permetre treure les teranyines a l'observatori, no és que  esdevinguis  una nit  esplèndida , que va, que va. La  pel·lícula  blanquinosa  esparracada  campava per  a qui  i per allà i  això  feia  dificultós  l' exercici  de la fotografia. La majoria de les set que vaig tirar van sortir blanquinoses, fins i tot  hasta  vermelloses com si  es tractés  d'una nebulosa que llavors l'hora de netejar-les  ha  baixat  algun  que altre sant. Com que la zona  pròpiament  nebulosa de les constel·lacions que estan  immerses  en ella,  diga-li  Cigne ,   Aquila ,  Vulpecula ,  Cepheus ,  etc. , encara  estan  molt a l'horitzó, no es poden captar en les primeres hores entrada la foscor de la nit, vaig dedicar l'estona a fotografiar algunes estrelles dobles  siguin reals o  aparents, i si es torna a presentar un  altra nit  mig potable,  continuaré  fent aquest tipus de fotografia  fins a  tenir a tret dites conste

  Continuo a l'aguait del temps, més ben dit del comportament de l'atmosfera i cada dia que passa veig que la cosa continua igual, al matí, un bon solet i a la tarda es comença d'ennuvolar i arribada la nit no es veuen les estrelles i així un dia rere l'altre. Bé, potser algun dia es gira la truita i aquest mal son s'acaba, tant de bo. Les sortides al camp continuen proporcionant material interessant, propi de l'estació en què ens trobem, però ja de sempre m'ha agradat de donar àmplies visions, millor dit, vistes panoràmiques en què  i  domina el cel, sobretot quan hi ha nebulositat. El cas és que ara degut aquesta insistència d'un tipus de nebulositat de forma desfilada tal qual un teixit que es desfila, segurament a què en les capes altes de l'atmosfera i predominen corrents d'aire que li donen aquesta forma. Anys enrere es veien aquestes figures nebuloses en forma de fils en algunes ocasions, però no com ara que es veuen quasi cada dia, a més