Del passat al present

No m'hauria pensat mai que en aquestes altures del mes de juny, es podrien trobar bolets i d' excel·lent  qualitat (varietats del boletus  Edulis , Ceps) en lloc de casa nostra ni a la resta de l'estat. Doncs mira per on, encara es cullen bolets de primavera a la província de Sòria. Els pares del meu gendre, després de treballar molts anys a Catalunya, van tornar al poble d'origen a viure-hi altre cop. És un poblet preciós de muntanya, envoltat de pinedes. Com que hem tingut una primavera d'allò més plujosa, es veu que els bolets han proliferat a base de bé, la meva consogra és una experta en aquesta matèria, treu bolets fins i tot de sota les pedres. Bromes a part, el poblet de  Talveila  és una petita joia instal·lada en una vall, amb una altitud de més de mil metres sobre el nivell del mar, que fa que els estius no tinguin la rigorositat calòrica que tenim al Pla de l'Estany, que voltem els dos-cents metres sobre el mar i la calor és més aviat xafogosa. La va

Vaja quin mes de juny que ens està fent, podria passar per un mes d'abril o de maig, de fet, pel que fa a la temperatura, jo ja hi firmaria per tot l'any. El problema és que estem a punt d'entrar a l'estiu, i les viandes de camps i horts necessiten calor i si no arriba aviat, quedarà tot podrit de tanta humitat. El temps ideal no existeix, cadascun de nosaltres tenim una manera diferent d'afrontar el fred i la calor. Jo mateix, sóc un fredeluc, de sempre ho he estat, en canvi la meva dona suporta més bé el fred que la calor. A casa quan el termometro baixa dels vint-i-un graus, jo ja tremolo, començo a sentir fred als peus, i ja em veus a mi anant a buscar una manta lleugera, sobretot quan estic mirant la tele. Ara bé, a l'estiu quan el termometro s'enfila, llavors no sé on ficar-me, la calor m'atueix i sort de l'aire condicionat per respirar una mica, mentre a fora el sol colla de valent. Possiblement enguany podem tenir un estiu més agradable que e