Del passat al present

Uns  quants  objectes de la constel·lació de  Perseus , que puc presentar avui i una bona colla que encara falten per fer, espero que el temps s'espavili una mica, doncs  porto més  d'un mes que no em menjo un rosco i l'observatori aviat  semblarà  un niu gegant d'aranyes. En fi,  paciència , tot  arribarà . Aquesta constel·lació va lligada mitològicament a les  d'Andromeda ,  Cepheus  i Cassiopea, Ja que al final tot queda en  família ,  Cepheus  i Cassiopea eren reis a  Etiòpia ,  l'Andromeda  era la princesa i  Perseus  era el  príncep  que salva la noia i  després  s'hi cassa, si no és ben bé així, poc li falta. Un cop hagi acabat amb  Perseus , li seguiran Auriga, Taure, Orió, Gemini,  Monoceros ,  Lepus , Can Major i Menor, el Linx i el Cranc,  després , ja veurem. Hi ha coses que no es comprenen, al costat del cùmul NGC 1220 ni ha un altre més gros que no consta, al menys en els programas que jo tinc.

El passat dia 11 d'aquest mes de Novembre, molta gent entre ells jo, vam dirigir algun estri d'augment cap al sol per tal de veure el transit del planeta Mercuri, no cal recordar, o millor si, RECORDAR que per fer aquesta feina s'ha d'estar ben proveït del filtre corresponent, per evitar cremades greus a la vista. Si es té mainada, sobretot exigiu aquest requisit per evitar accidents. Mercuri és el planeta més petit de la família solar i un cop es veu passar per la cara del sol, queda ben patent, doncs sembla una puça sobre la pell d'un animal. Encara que sembli que pràcticament es desplaça sobre la superfície del sol, aquest li queda una mica apartat 46.001.200-69.816.900 milions de quilòmetres (més a la vora i més lluny) Venus una mica més apartat 108,14 i la terra 149,6. Si Mercuri fos un planeta habitat, aquesta hauria de tenir una pell especial doncs la temperatura superficial és de -180 °C a +430 °C. Una persona de 60 quilos, sobre Mercuri en pesaria 24,

Dimecres vaig fer un tomb per unes terres i boscos ben coneguts per mi, ja que una part de la meva infantesa la vaig passar aquí. Em refereixo a la zona que va de la masia de Monteia, passant per la de l'Orri, Polí i El Serradell. Sempre que visito aquestes muntanyes no puc per menys que entrar dins l'arxiu de la meva memòria, i extreure el personatge de l'avi Esteve, el masover de la masia de l'Orri que m'instruïa sobre la trista història de trabucaires i gent d'aquell temps que havien viscut en aquella terra, jo diria que mal viscut, perquè segons m'explicava alguns d'ells vivien en coves i balmes de l'indret com la Marianna que vivia en una cova al peu del camí en direcció a l'Orri (Avui dia aquesta cova ha quedat desfigurada quan van eixamplar la carretera), o els Gitanos, que ocupaven una balma que hi ha sota els penya-segats pel camí a la cova de l'Orri. Ja de més grandet, quant vaig veure la pel·lícula La Punyalada, que toca el tema