Del passat al present

  I arribaren les pluges!!! Ja portem una colla de dies que no veiem el sol, ja portem una colla de dies amb una pluja pixanera que de manera lenta i trenqui-la avui 21 de març, sembla que hi ha amarat la terra dels camps i aquests com és natural quan en tenen prou, l'escupen cap als recs per donar vida a altres éssers que també són fills d'aquest món. Aquesta aigua ha estat molt ben rebuda i molt ben caiguda, tot i que una mica escassa, haguera d'haver plogut una mica més, en fi, veurem abril i maig com es comporten. L'aigua caiguda donarà ales als espàrrecs per brotar amb força i estimularà les ganes de sortir al camp (si fa solet) a una bona quantitat de gent que com jo any rere any ens agrada berenar de tant en tant una bona truita d'espàrrecs de bosc. De tota manera estem lluny d'haver emplenat els pantans, ja que per aconseguir tal cosa són precises tempestes que deixin anar l'aigua amb una mica més d'alegria.                                 El Mat

  De mica en mica el sol va despertant i ara mateix ofereix una taca de dimensions modestes, però que molt possiblement s'empassaria un objecte similar a la lluna o Mercuri que es una miqueta més gran. Si mirem fotografies de Mercuri transitant pel disc solar, veurem un petit punt insignificant no més gros que la taca actual del sol. Deixant al sol de banda, examinem les actuals constel·lacions que ens passen pel damunt. Fotogràficament parlant, Orió,  Monoceros , Geminis. Taure,  Perseus , etc. totes elles constel·lacions d'hivern, emprenen la retirada cap l'oest i s'escapen del meu punt d'observació, que no vol dir que qui disposi d'un telescopi amb tres peus, per tant, amb mobilitat per anar a un emplaçament fugint de la contaminació, no les pugui haver, segurament que fins ben passada la mitjanit es poden fotografiar, el problema serà pel qui tingui el telescopi fix al costat d'una paret que limita la visió a l'oest, com és el meu cas. La prova la te